El tortuós camí d'Assange

La història judicial del polèmic fundador de Wikileaks, Julian Assange, ja fa temps que ha enfilat per una complexa trama diplomàtica que va embolicant diferents països en la troca mentre el protagonista de la història va intentant defugir l'acció d'una justícia que no sembla tampoc que actuï amb total imparcialitat. El cas s'ha agreujat aquesta setmana amb el rocambolesc episodi protagonitzat per l'Equador i la Gran Bretanya.

Assange va demanar asil diplomàtic fa dos mesos a l'ambaixada equatoriana a Londres per evitar ser extradit a Suècia, on té pendent un estrany judici per suposats delictes sexuals, però el principal temor del periodista australià és la possibilitat que el govern suec el pugui extradir finalment als EUA. És aquest risc que ha motivat que l'Equador li hagi concedit l'asil, ja que en el procés per la filtració de documents classificats nord-americans és on Assange podria haver de pagar fins i tot amb la pena de mort.

Al marge de les consideracions judicials, per una bada, i la valoració dels actes d'Assange i Wikileaks, sembla clar que la Gran Bretanya està actuant en aquest cas amb un zel extraordinari tenint en compte que, sobre el paper, no té cap interès especial en la sort de l'australià. És indubtable, tanmateix, que la revelació generalitzada de documents de països de tot el món per part de l'organització d'Assange ha convertit aquest home en l'enemic públic número u de la majoria de països occidentals. Un fet que no hauria de condicionar l'actuació prudent i mesurada en tot el cas. Si Assange ha de respondre, ho ha de fer amb totes les garanties, i no arriscant-se a un linxament venjatiu.