Constitució i retallada de les pensions

Tret del famós article segon de la Constitució Espanyola, la gran majoria dels altres són prou ambigus perquè tothom pugui sortir-se amb la seva, si és que té prou majoria al Congrés. L'article 50 de la Constitució, que parla de les pensions, també és prou ambigu. En garanteix l'actualització. Però, què vol dir aquest concepte? El PP considera que apujant-les un 0,25% ja compleix. Els sindicats i els partits de l'esquerra opinen que actualitzar implica apujar les pensions d'acord amb l'evolució dels preus.

El cas de les pensions demostra que la Constitució, que és un mur de pedra seca quan es tracta de demanar drets perfectament democràtics que incomoden la majoria, es converteix en paper mullat quan convé a aquesta mateixa majoria. Aquestes són les regles del joc, i la resta no deixa de ser un conjunt de pretextos d'aparença jurídica per intentar amagar un problema polític. Com més aviat s'entengui aquest principi, millor.

En la qüestió de les pensions hi ha dues reflexions a fer: la primera és que amb la fórmula que es vol aplicar per fer-les sostenibles no se sostreuen, com es diu, de la voluntat del partit governant de torn, que les podrà apujar més o menys d'acord amb els seus objectius electorals. La segona, que la xifra que teòricament es vol estalviar, 33.000 milions d'euros, s'aproxima perillosament a la del rescat de la banca. Comparar un fet amb l'altre seria demagògic, però la política espanyola funciona des de fa molts anys amb aquesta component. Encara no ha arribat al poder el govern que expliqui clarament la situació real de les pensions als ciutadans. Una llàstima.