El Vaticà es veu empès a actuar

La reacció a la defensiva del Vaticà davant les gravíssimes acusacions de l'ONU sobre la inacció en relació amb els casos de pederàstia i les evidències palmàries que ja fa anys que van desgranant-se en un rosari de casos que provoquen indignació i estupor al món en general i entre el catolicisme de base en particular, no fa altra cosa que entorpir i dilatar una reacció punitiva que cada cop es fa més inexorable. La Santa Seu no pot continuar fent els ulls grossos, ni mirar cap a una altra banda, ni contemporitzar, ni tractar amb condescendència unes actuacions que no tan sols són moralment reprovables sinó que, ras i curt, són delictes d'una gravetat extrema.

El catolicisme viu actualment, arran de l'arribada del papa Francesc, un reviscolament social que sembla destinat a situar aquesta comunitat catòlica en el món modern del qual ha quedat indiscutiblement ressagada, com admeten en molts llocs els mateixos fidels. Aquest legítim i necessari procés de modernització no pot fer-se arrossegant el llast d'una herència ignominiosa com la dels abusos a menors, perquè perjudica greument la imatge d'una jerarquia que necessita alguna cosa més que un rentat de cara i alhora estigmatitza un col·lectiu catòlic que majoritàriament abomina aquests comportaments per part de la cúria. Les denúncies de l'ONU no són un atac contra el catolicisme, sinó contra la injustícia. Contra la injustícia, l'obstruccionisme i la tebior d'una organització que encobreix delictes, que fa un mal favor als seus feligresos i que contravé la seva pròpia doctrina. El Vaticà ha d'afrontar aquest afer terrenal amb severitat, com ho ha de fer qualsevol altra institució d'aquest planeta.