Matisos en la prohibició de decidir

Amb poques hores de diferència, han aparegut dos manifestos d'intel·lectuals que volen sortir al pas de la creixent demanda dels catalans de ser consultats sobre el seu futur polític, social i nacional. El primer manifest exigeix als polítics espanyols que es neguin a qualsevol diàleg. L'altre aposta per una reforma federal i, per tant, no es tanca a la negociació. El primer representa l'espanyolisme capficat i tronat, disfressat de liberalisme i modernitat cosmopolita. El segon, una mica més modern i d'esquerres, correspon a idees de finals del segle passat. Tots dos neguen als catalans el dret a decidir.

Espanya té un problema greu, i és que encara no ha definit en què consisteix la seva sobirania. Per això hi ha tants conflictes. De vegades, la sobirania rau en el Congrés, com quan es tracta de modificar la Constitució a instàncies d'Alemanya. Però d'altres vegades, quan s'ha de canviar aquesta mateixa Constitució per dibuixar una estructura territorial diferent, el Congrés perd aquesta condició de dipositari de la sobirania. Això succeeix perquè a Espanya hi ha valors, com el de la unitat del territori, que es consideren per sobre de totes les lleis, fins i tot de la Constitució.

Pel que fa als intel·lectuals, es troba a faltar la veu d'aquells que, en defensa de la democràcia més elemental, que és l'instrument que articula la sobirania, facin una defensa del dret dels catalans a expressar-se. Potser perquè llavors anirien en contra del pensament únic i asfixiant de l'espanyolisme, una actitud que tindria el seu corresponent càstig. És a dir, passaria allò que els apocalíptics de l'espanyolisme diuen, falsament, que succeeix a Catalunya.