Un genocidi que cal reconèixer

El papa Francesc no ho podia dir d'una manera més clara ara fa uns dies quan es va referir al fet que Turquia no reconegui el genocidi que, ara fa cent anys, va provocar la mort d'un milió i mig d'armenis: “Ocultar el mal és com permetre que una ferida continuï sagnant sense embenar-la.” Doncs això és el que fan el govern turc i els dels altres estats, com ara l'espanyol, que a hores d'ara, i bàsicament per compromisos diplomàtics amb Turquia, no reconeixen la matança planificada i indiscriminada de centenars de milers d'armenis en un genocidi, el centenari del qual es commemorarà oficialment aquest divendres 24 d'abril. Un genocidi que, tal com diu el president armeni, Serzh Sarkissian, és una “veritat històrica indiscutible” i per al qual ja no valen les excuses esgrimides per Turquia en el sentit que les morts d'armenis del primer quart del segle XX no van ser el resultat d'un pla organitzat per l'Estat turc per aniquilar aquesta nació, sinó danys col·laterals de la Primera Guerra Mundial i també de l'aixecament dels armenis amb el suport rus.

El centenari d'aquests fets hauria de servir perquè més països perdessin la por de reconèixer el genocidi, malgrat les amenaces turques. Turquia, justament, hauria de fer el mateix pas i entendre que no pot anar contra la veritat de la història durant més temps. Com a veritable estat democràtic que diu que és, hauria d'afrontar d'una vegada aquest reconeixement històric, un pas que només atura la por de reivindicacions territorials dels armenis i també dels kurds. La commemoració del centenari podria ser també l'oportunitat per iniciar la reconciliació entre tots aquests pobles mil·lenaris que comparteixen una mateixa terra.