El ciment del nou govern català

L'element distorsionador d'anteriors governs de la Generalitat, és a dir, la impossibilitat d'estructurar un discurs sense fissures en relació amb el procés sobiranista, s'ha convertit precisament en el ciment cohesionador del nou govern presentat ahir. Un govern marcat per tres aspectes: la rellevància femenina, el marcat accent social i la data de caducitat, perquè la seva feina té l'objectiu fixat en les eleccions del 27-S.

El mateix president Artur Mas va voler destacar ahir que, segons ell, ara sí que tenim un govern al cent per cent dedicat a l'objectiu nacional d'aconseguir que guanyi el sí, sí el proper 27 de setembre, la data que ha adquirit caràcter plebiscitari després que l'Estat espanyol posés tots els entrebancs possibles a la consulta celebrada el 9-N. Això sí, malgrat el trencament de la federació de CiU, Mas va subratllar l'aportació que han fet els consellers que han deixat el Consell Executiu, Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, als quals va agrair la lleialtat i eficàcia en moments especialment difícils.

Les quatre noves conselleries seran per a Neus Munté –que a més d'assumir Benestar Social serà la nova portaveu–, Meritxell Borràs –que es fa càrrec de Governació–, Jordi Jané –d'Interior– i Jordi Ciuraneta –d'Agricultura–. Pel que fa a Munté, Mas va recordar que el seu ascens a la vicepresidència pretén simbolitzar la rellevància que dóna a les polítiques socials, un tema que l'executiu situa entre les seves prioritats. Per tant, es tracta de reconnectar el projecte independentista de Convergència amb un gir social capaç de conjurar les ofertes similars que emergeixen des de les forces d'esquerres.