La fúria pallaresa

La felicitat mai no sol ser completa, ja se sap. Ara que molts espanyols estan exultants perquè la seva selecció de futbol té la possibilitat immediata de ser campiona del món, resulta que és un equip farcit de catalans i que juga amb el mateix estil i sistema que el Barça. És una llàstima que un cop que arriben tan amunt hagi de ser pagant un peatge tan car. Això ens sap greu en un doble sentit. Ens sap greu pels espanyols, perquè ningú no es mereix tenir tanta mala sort i ser castigat amb aquestes ironies del destí. Espanya és com el ventre de la balena. Té una capacitat d'assimilació enorme. Tant si avui la selecció guanya el partit final com si el perd, no patiu, que no sentireu pas mencions a la catalanitat de la majoria de jugadors titulars ni més al·lusions al Barça que les estrictament necessàries perquè el discurs sigui una mica lògic. Només l'As es va atrevir, dijous, a titular un «Visca España!», bilingüe i potser fins i tot federalista. Però en el discurs dominant tot és Espanya i tot és espanyol. Ara bé, la processó va per dins. En privat i en veu baixa deploren la broma que els ha fet la història. Els acompanyem en el sentiment. També ens sap greu, per nosaltres, però, perquè l'existència d'aquesta selecció i de la política que la blinda i la impulsa impedeix que hi hagi una selecció catalana que, amb aquests jugadors i quatre més –Valdés, Bojan, Verdú, etc.– hauria fet un paper similar en aquest mundial. Això és el que ens sap més greu, i prou sabem que només hi ha un camí per resoldre-ho. «Que casta tiene Puyol!», exclamaven els enfervorits xerraires de Telecinco després de l'impressionant cop de cap que va derrotar els alemanys. Ells vénen d'aquesta tradició taurina, de la casta i la furia, no pas d'aquesta collonada fineta i efeminada del tiqui-taca. Tenen una concepció testicular del futbol. Passar de les parts baixes al cervell és un recorregut dolorós i esforçat. Ho hem de comprendre. Per això s'esbraven apel·lant a la casta i la furia de Puyol. El que no saben, però, és que no és pas furia española sinó fúria pallaresa, que és d'una altra mena.