El repte metropolità

El dilluns passat es van reunir els alcaldes de Reus i de Tarragona, convocats pel cercle Euram, per parlar del repte metropolità al Camp. És una bona notícia, impensable fa uns anys, i no pas per manca de repte. Ja fa temps que es van fent evidents les dinàmiques metropolitanes al Camp de Tarragona, i fins i tot –i això ja és més estrany– que es comencen a articular algunes propostes en aquest sentit: l'autoritat territorial de mobilitat o la proposta de pla urbanístic de l'àrea central del Camp en serien uns exemples. Aquestes propostes, però, són sobre aspectes concrets i sorgides bàsicament des del govern. Encara falta molt per un plantejament més general i per un treball fet des de la base. Un plantejament general que ens permeti identificar aquestes dinàmiques i treure'n les conseqüències territorials: la mobilitat laboral intensa, l'activitat econòmica desconcentrada; una mobilitat pluridireccional, senyal que tenim una àrea amb diversos centres; i així més coses.

La trobada de dilluns, que va saber evitar les anècdotes, tot i ser un debat de sobretaula, no hauria de quedar aquí. Hauria d'ampliar els temes i els seus protagonistes. Reus i Tarragona són importants, però assumir la realitat metropolitana del Camp demana moltes més veus, i tenir un espai de trobada en què es puguin aportar idees i debatre –o crear– propostes. Hem tingut algun lloc per poder parlar del Trancamp? I parlar-ne amb serietat, a partir de dades, costos i model territorial a partir del qual –i també per al qual– dissenyar-lo. I això no vol dir un nivell administratiu –un de més– sinó una eina i ganes d'utilitzar-la. El repte metropolità és el nostre repte perquè és la nostra realitat. Tancar els ulls i fer veure que no existeix, com les criatures, no ens resoldrà res. I si ens comportem com les criatures, no ens queixem si després ens tracten com a tals.