Opinió

PIERRE JIMENEZ

DIRECTOR DEL CENTRE DE FORMACIÓ TRANSFRONTERER ETFERSASO

“Formem estudiants a cada banda de la frontera”

D'on ve la idea d'una formació transfronterera en el sector del treball social i la sanitat?

Vam començar al 2006, en el marc d'un programa Interreg. Ara sem en la fase d'un segon programa també amb fons europeus, més estructurat i coordinat des de Perpinyà per l'Etfersaso (Establiment Transfronterer de Formació i de Recerca Sanitària i Social). Es tracta d'adquirir un millor coneixement mutu de l'espai transfronterer en el camp social i sociosanitari. El projecte es desenvolupa en col·laboració amb les universitats de Perpinyà (UPVD) i Girona (UdG), i instituts que actuen en el camp social i la formació com l'IRTS-LR i l'IMFSI, que forma personal d'infermeria.

Com s'organitza aquesta formació?

Per una banda els estudiants d'aquestes fileres de Girona vénen a Perpinyà, on descobreixen com funcionen els serveis socials i la sanitat a l'Estat francès; en l'altre sentit, aquest mes d'abril són els estudiants de Perpinyà que són acollits a la Universitat de Girona i que poden veure quines infraestructures i serveis existeixen al Principat de Catalunya en aquest camp. Els estudiants tindran la possibilitat de fer pràctiques a un costat o l'altre de la frontera. Això interessa els estudiants però també els professors, perquè és important saber com s'estructuren les formacions a un lloc i a l'altre.

De quines futures professions estem parlant?

Són estudiants que podran treballar en estructures per a la gent gran, serveis socials (municipals o d'altres administracions), residències, centres d'acollida... Es tracta d'estudiants de primer any, i els donem una idea general de com funcionen aquestes professions a banda i banda. La idea és d'arribar a un diploma universitari comú, tot i que aquesta col·laboració ara mateix tot just comença.

Quina llengua s'utilitza pels cursos?

Aquests dies a Girona, els alumnes de Perpinyà han seguit una presentació de com funcionen els serveis socials al Principat de Catalunya; la presentació l'ha feta un professor de Girona –Antoni Vilà– en català, i al mateix temps es projectava un power point en francès. En l'altre sentit els gironins potser seguiran un curs en francès a Perpinyà. No volem imposar cap llengua, creiem que és important que els estudiants puguin expressar-se en la seva llengua habitual i que entenguin els conceptes de l'altre costat de la frontera expressats en l'altra llengua. La formació també inclou trenta hores per trimestre de català per als alumnes de Perpinyà i de francès per als de Girona.

Quines són les principals diferències entre els serveis socials de cada costat?

Hi ha moltes coses semblants i algunes particularitats. Per exemple, la qüestió de la immigració fa molts anys que es tracta a l'Estat francès, i els estudiants de Girona eren particularment interessats per la visita del barri de Sant Jaume a Perpinyà i en un centre CCAS. En canvi des de Perpinyà els centres cívics de Girona són un model que interessa. A l'Estat francès, els centres socials són més estigmatitzats: quan algú va a un centre social és que té un problema. Al sud, en canvi, qualsevol persona va a un centre cívic per fer-hi una activitat. També sorprèn la capacitat de la població del sud per mobilitzar-se i fer pinya sobre qüestions socials. Les visites de fundacions i entitats com Astres i Mifas, que tracten amb gent discapacitada i tenen les seves pròpies empreses, també han interessat molt els estudiants del nord.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.