El pare Joan

Ahir vam enterrar el pare Joan. Ja entenc que si vostès no són de Mataró o del Maresme necessiten que els expliqui qui és el pare Joan, però sàpiguen que
a Mataró i a bona part de la seva comarca, durant seixanta anys, tants com feia que el nostre home havia arribat a Mataró,
tu deies pare Joan i tothom sabia de qui parlaves perquè de pare Joan només n'hi havia un: el que ahir vam enterrar i que gràcies a les esqueles la gent ha sabut que tenia cognoms, com tothom: Herrero Manich.

Com que fa seixanta anys només hi havia a Mataró i al Maresme tres escoles per a nois dignes d'aquest nom i una era la del col·legi Santa Anna dels escolapis, on el pare Joan va anar a parar per prendre cura dels marrecs de les primeres lletres, ja podem fer comptes de la quantitat de mataronins i maresmencs que van passar per les seves mans, que es van educar en els valors que el pare Joan transmetia: cristianisme, feina i catalanitat. Si el Papa l'hagués conegut, que no el va conèixer perquè els papes només tracten de coronel en amunt, l' hauria pogut posar d'exemple quan la institució eclesial s'ha vist embolicada en casos de capellans que han abusat de nens. El pare Joan, ell tot sol, prestigiava els Escolapis i l'Església sencera. La pedagogia sofisticada el va retirar de les aules i últimament confortava malalts per les cases, hospitals i residències.

El pare Joan va formar part d'aquell equip de capellans que als anys seixanta del Concili van obrir les portes de l'escola Santa Anna a la ciutat de Mataró perquè s'hi jugués a futbol, s'hi ballessin sardanes, s'hi impartissin classes de català i s'hi fes política conspirativa. Després aquell equip es va desfer perquè uns es
van donar de baixa de
capellans i uns altres van ser traslladats a altres
escoles. Només el pare Joan s'hi va mantenir,
fidel al compromís religiós i ciutadà, fins ahir que el vam enterrar.

De petits ens explicava la història de sant Josep de Calassanç, el fundador de l'Escola Pia, i jo m'imaginava que ens narrava la seva pròpia biografia. El pare Joan fa el cel necessari. Si quan em mori descobreixo que no n' hi ha, em sabrà greu no tant per mi com per ell.