Unes inicials plenes de significat

Donar tota la infor­mació amb poques parau­les és un dels prin­ci­pis de la premsa escrita. Per això, el llen­guatge periodístic es carac­te­ritza per la bre­ve­tat, l'eco­no­mia lingüística i per uti­lit­zar nom­bro­ses abre­vi­a­ci­ons, entre les quals hi ha les sigles. Com­pre­nem per­fec­ta­ment titu­lars com ara “No mas­siu a l'IVA cul­tu­ral”, “Els sin­di­cats CCOO i UGT apos­ten pel con­cert econòmic” i “El PSC demana expli­ca­ci­ons al govern per l'AP-7”. Si la sigla no és gaire cone­guda, es reco­mana que quan apa­re­gui per pri­mer cop s'escri­gui entre parènte­sis i acom­pa­nyada del nom com­plet. Després, ja es podrà escriure amb la forma abreu­jada. Les sigles sem­pre s'escri­uen sense punts (no farem ser­vir la forma D.N.I., sinó DNI) i en majúscula, per no con­fon­dre-les amb la resta del text, tret d'algu­nes sigles que amb el pas dels anys han esde­vin­gut mots i que con­següent­ment ara escri­vim en minúscula. Aques­tes sigles lexi­ca­lit­za­des seguei­xen les nor­mes d'accen­tu­ació, de deri­vació i de for­mació del plu­ral, com qual­se­vol altra paraula. Són per exem­ple làser, que prové de la sigla anglesa LASER (light ampli­fi­ca­tion by sti­mu­la­ted emis­si­ons of radi­a­tion, ‘ampli­fi­cació de la llum per emissió esti­mu­lada de radi­ació'), ovni, que ori­ginària­ment era la sigla d'‘objecte vola­dor no iden­ti­fi­cat', i pime, ‘petita i mit­jana empresa'.

Un altre tret que carac­te­ritza les sigles és que no adme­ten una -s final com a marca del plu­ral. És a dir, en el titu­lar “Les ONGs cla­men con­tra el govern per la reta­llada d'un 90% de coo­pe­ració”, hi hau­ria de dir “Les ONG cla­men con­tra el govern [...]”. Tam­poc s'admet com a plu­ral dupli­car les lle­tres de la sigla (EEUU, en lloc dels EUA; FFGG, en comp­tes de FGC, i RRHH, per refe­rir-nos a recur­sos humans, quan ha de ser RH), excepte alguns casos que tra­di­ci­o­nal­ment han que­dat arre­lats amb la dupli­cació, com ara PPCC (Països Cata­lans) i CCOO (Comis­si­ons Obre­res).

Un capítol a part es mereix la qüestió de l'apos­tro­fació davant de les sigles. Apos­tro­fa­rem els arti­cles el i la i la pre­po­sició de davant de les sigles segons si aques­tes es pro­nun­cien com a parau­les (IVA) o si es lle­gei­xen lle­tra per lle­tra (UPC). En el pri­mer cas, s'apos­tro­farà seguint les regles gene­rals d'apos­tro­fació. Per exem­ple s'apos­tro­fa­ran l'ONU com l'ore­lla, l'UCI com l'única i la UOC com la uni­ver­si­tat. En segon lloc, quan la sigla té una pro­nun­ci­ació lle­tre­jada, si la sigla comença amb vocal, també es fa ser­vir l'apòstrof d'acord amb la regla d'accen­tu­ació, però tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica cor­res­po­nent a la pro­nun­ci­ació de l'última lle­tra, per exem­ple l'IPC (l'i-pe-cé) i la UGT (la u-ge-té). Si la sigla lle­tre­jada comença amb una lle­tra amb so con­sonàntic (per exem­ple, BCE, be-ce-e), no s'apos­tro­farà (el PSC), i si comença amb un so vocàlic (per exem­ple, FMI, efa-ema-i), s'apos­tro­farà d'acord amb les nor­mes d'accen­tu­ació (l'NBA).

Aquesta nor­ma­tiva també la podem apli­car als acrònims, que són un altre tipus d'abre­vi­a­tu­res que es com­po­nen de lle­tres o seg­ments ini­ci­als o finals de parau­les que no necessària­ment es cor­res­po­nen a les ini­ci­als del mot. Per exem­ple, INCAVI (Ins­ti­tut Català de la Vinya i el Vi).