Càstig olímpic

Sis dies de Jocs i encara no ens han segat la fe olímpica amb cap escàndol de dopatge per a la col·lecció. Ans el con­trari, el TAS ha obli­gat a adme­tre un atleta català, Àngel Mullera, a qui les auto­ri­tats espa­nyo­les havien apli­cat la justícia pre­ven­tiva sense cap prova de cul­pa­bi­li­tat. En canvi, han fet fora una atleta grega per una broma de mal gust sobre afri­cans; un fut­bo­lista suís per un tuit vexa­tori sobre core­ans; i vuit juga­do­res de bàdmin­ton (xine­ses, core­a­nes i indonèsies) per no esforçar-se per gua­nyar, bus­cant avan­tatge en els encre­ua­ments de la fase següent. Ben fet. Dopar-se no és l'única forma de jugar brut. Per això els mem­bres de l'equip dels EUA que han posat en sos­pita els tri­omfs de la neda­dora xinesa Ye Shiwen (16 anys) amb acu­sa­ci­ons de dopatge sense cap prova, aquests també hau­rien d'anar fora.