Vuits i nous
Coronel
El que faltava per al duro. Un militar, i coronel per a més graduació. Diu el coronel Alamán que la independència de Catalunya passarà per sobre del seu cadàver –magnànima concessió que no ha estat prou valorada, perquè hauria pogut dir que ell passaria per sobre del cadàver de Catalunya–, i que la seva persona ha jurat la Constitució, on figura que l'exèrcit ha de garantir la unitat territorial d'Espanya. Quedem-nos de moment en aquesta última afirmació del coronel: també garanteix la Constitució un treball digne i el dret a l'habitatge, i no és observable en l'oficial cap pulsió insurgent contra els culpables de la taxa d'atur i contra els bancs que executen desnonaments. Pensi el coronel que els de més edat entre els independentistes si no han jurat la Constitució la van votar al seu dia amb aquella il·lusió i aquella esperança, i que si ara en reneguen és perquè la consideren un frau a les expectatives. No sé si un jurament compromet més que un sufragi, però vagi una cosa per l'altra.
Quan n'ha de passar una de grossa, a Espanya sempre dringuen les medalles dels militars. De vegades han fet soroll de plom, i llavors la cosa ha acabat molt malament; de vegades han sonat com les llàgrimes de vidre de les làmpades dels pisos de l'Eixample de Barcelona quan algú camina pel pis de dalt, i llavors han acabat en asonadas i pronuciamientos i amb Pau Garsaball exclamant “ara anem bé”, però en l'actualitat, dispensi, coronel, fan remor de llauna i d'aquelles peces de fireta de les cuines que els Reis portaven a les nenes. Fins i tot el Pau Garsaball de la ciutat cremada valora ara la possibilitat independentista. Deia Santiago Rusiñol que els militars amb medalles al pit li feien pensar en les botigues de poc gènere, que tot ho posen a l'aparador. No sé si la cita s'adapta al que anem dient en aquest article, però una idea sempre porta a l'altra i m'ha vingut de gust exposar-la. Alguns amics m'aconsellen no fer cabal del coronel Alamán, perquè és atribuir-li importància, però és que jo he fet el servei i discutir amb un coronel fa una certa gràcia.
Per sobre del seu cadàver, mon coronel? Quedarà ben planxat.