Democràcia espanyola

Tots sabíem com les gastava Espanya, però, tot i això, no deixen de sorprendre les reaccions, totalment antidemocràtiques, que han arribat aquests dies, no ja des de la ultradreta més tronada, sinó de polítics i sectors que es manifesten i consideren demòcrates. D'entrada, minimitzant i, sovint, menyspreant, la gran manifestació de la Diada, fent d'estruç que amaga el cap sota l'ala i no vol veure que la realitat catalana que creia d'una manera –la seva, la que li agradava– ara és totalment diferent. Més tard, agafant la Constitució Espanyola i esgrimint-la com si fossin els deu manaments, atorgant-li una aura religiosa i, per tant, convertint en heretges i indesitjables tots aquells que gosen dir que voldrien canviar-la o superar-la. I finalment, amenaçant aquests “heretges” de portar-los manu militari fins a la presó si perseveren en les seves intencions. Tot, menys assumir allò que qualsevol demòcrata té interioritzat, que les opinions són lliures i que si hi ha majories democràtiques que volen seguir un camí no hi ha res que ho pugui aturar. Fent el que ha fet, per exemple, el govern britànic amb Escòcia. “Es volen separar?” Doncs, parlem-ne, que parlant la gent s'entén.