Opinió

La columna

La Carolina

La filla de Carles Rahola
va suportar un triple dol

Quan els franquistes, l'any 1939, van afusellar vilment el seu pare, la Carolina Rahola tenia amb prou feines 16 anys. Els germans grans s'havien hagut d'exiliar; ella, la petita, es va quedar amb la mare, i totes dues van viure submergides en un triple dol: el de la pèrdua de la persona estimada, el del pes de la injustícia comesa i el del rebuig de la societat gironina. Del pare no se'n podia parlar; els veïns i conciutadans que havien tingut per amics les evitaven pel carrer i els giraven la cara. Així va créixer la Carolina enmig de la ràbia, la impotència i la impossibilitat de consol. Sort que va trobar un marit com l'Emili Ros, un jove que va renunciar a un futur ple de perspectives per baixar fins al fons d'aquell pou obscur i portar-hi la llum de l'amor i l'esperança d'una vida nova. La llar tant de temps apagada es va revifar aviat amb la tendresa dels fills, com ho faria més tard amb la dels néts i besnéts. Gràcies a la fortalesa i la calidesa del nou entorn familiar, la Carolina va poder suportar oblits, menyspreus i recels sense abaixar mai el cap. Després de 40 anys de fermesa, dignitat, resistència i paciència la Història amb majúscules li va donar la raó: per fi es va poder explicar públicament la veritat oculta sobre la mort del seu pare. A partir de llavors, ella va presidir, amb un orgull endolcit per l'elegància i la prudència, tots i cada un dels reconeixements, honors, premis i homenatges dedicats a la memòria del seu progenitor. Va obrir les portes de la casa paterna –la seva– als estudiosos de la vida i l'obra del malaurat escriptor. A en Josep Clara i a mi ens va atorgar el privilegi de poder entrar al despatx, intocat des del dia de la detenció, per fullejar-hi els papers ben ordenats i revisar les 5.000 cartes de la correspondència que el pensador havia mantingut amb centenars de personalitats de la política, les arts i les lletres. Un dia ens va obrir l'armari on guardava els objectes més personals del pare, i ens va semblar que aquell calaix era com el seu cor. Ara la Carolina s'ha mort als 89 anys, després d'haver transmès als seus i a la ciutadania el llegat de saviesa, bondat i patriotisme que ha fet immortal la figura de Carles Rahola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.