La delegada es distreu
M'encanta, a mi, aquesta delegada del govern que tenim. Ja ho he escrit en alguna altra ocasió, però és que no ho puc evitar. Qui se'n recorda de la Bouis o en Rangel, per dir dos antecessors seus? Finalment, tenim una delegada del govern com Déu mana. Estàvem molt ben acostumats, nosaltres. Ningú sabia ben bé què feien, els delegats del govern (vull dir del gobierno) i, més enllà d'algun embolic que provocaven, passaven pel càrrec amb certa indiferència. Ara tothom protesta perquè Doña María Llanos de Luna s'ha entestat a anar contra els alcaldes perquè vol banderes espanyoles arreu i perquè no vol territoris que es declarin lliures de res. I jo em pregunto: i doncs, què carai feien fins ara els altres delegats del govern, que no feien complir la llei? Si de govern ja en tenim un i moltes competències les tenim traspassades, i si a més el govern de la Llanos de Luna és el govern espanyol, a què volen que es dediqui si no és a protegir la unitat de la pàtria i els seus símbols? Sevillana, llicenciada en dret per la Universitat de Múrcia i tan arrelada a Catalunya que sempre ha utilitzat el castellà en les seves intervencions al Parlament, De Luna és del tot coherent. I, a què carai s'ha de dedicar si no? Doncs a això, a perseguir alcaldes, a voler banderetes arreu, a interposar recursos i a ordenar a les forces de seguretat que se li quadrin quan passa. Ni s'imaginen com es va posar un dia que se'n va anar a la Jonquera en un simulacre d'emergència del TAV i li van parlar de la “boca catalana” del túnel. Una mica més i s'hi querella. No sé per què tothom es queixa, de la delegada. Jo trobo que està molt bé, que es distregui.
