Diàleg

El català de la Franja mai no ha rebut massa crèdit dels organismes oficials d'Aragó, però des que el PP va tornar al poder en aquella comunitat, el govern aragonès ha començat a executar la petita hipoteca que li havia concedit la llei de llengües en el darrer tram de govern del socialista de Bonansa Marcel·lí Iglesias. Si les lleis actuals permeten entrar a les cases amb policia i secretaris judicials a desallotjar les famílies arruïnades que les habiten, no és estrany que un govern pugui entrar impunement en l'hàbitat d'una llengua desprotegida per desmuntar tots els mobles i envans que la sostenen, treure-la d'allà com si estigués usurpant un espai que no li pertoca i canviar-ne el pany, o sigui el nom de la parla, per tal que aquella llengua no torni a entrar mai en les consciències dels parlants.

L'Institut d'Estudis del Baix Cinca ha denunciat aquest cap de setmana la intensitat del setge contra els precaris intents de normalització de la llengua catalana. Un setge, val a dir-ho, del qual també és víctima la llengua aragonesa, dany col·lateral de la dèria uniformitzadora contra la presència del català a Aragó. A més de l'anunci de substituir en la llei de llengües el nom català per l'imaginatiu variant oriental de la llengua aragonesa, el govern d'Aragó ja ha suprimit el projecte cultural Jesús Moncada, que des del curs 2000/2001 portava a les aules de la Franja escriptors, cantautors, grups musicals i exposicions sobre la llengua pròpia; ha anul·lat les 29 subscripcions escolars a la revista cultural en català Temps de Franja, i ha eliminat l'únic premi literari del govern d'Aragó en català, el Guillem Nicolau, que ara es fusiona amb el de llengua aragonesa, com si fossin el mateix idioma, i queda sense dotació econòmica. En un desnonament, no se'n salva ni la vaixella.

I mentre a la Franja desallotgen el català sense contemplacions, al Principat el govern de l'Estat s'ofereix com el campió mundial del diàleg per evitar que marxem de casa seva. Qui els entengui, que els compri.