Lloret vol i dol

Lloret ja fa anys que vol i dol. La seva història és un déjà vu que fa difícil que el municipi pugui fer un pas definitiu pel que fa al seu model turístic. I és que el dilema és mantenir un perfil de turista que majoritàriament busca festa, sol i platja, i més festa, però que, en definitiva, és el que acaba omplint hotels a l'estiu i converteix Lloret en la principal destinació de la Costa Brava; o bé, apostar per un gir en la política turística, assumint que això podria anar en detriment del calaix del sector. Una disjuntiva que des de fa anys planteja un debat intens a Lloret i que es complica amb l'actual situació econòmica. I és cert que res és blanc o negre, que Lloret fa esforços, que també és un pol d'atracció de turisme familiar, esportiu i de la tercera edat. I que el municipi és molt més que sol i platja i discoteques. Però potser el problema és que no hi ha un pla estratègic definit o, si més no, no està consensuat per totes les parts, que en aquest cas són Ajuntament i hotelers. Quedar clar amb la polèmica que ha generat l'ordenança de civisme i que el sector turístic ha decidit portar als tribunals. Qui controla el balconing? Qui és responsable de les actituds incíviques dels turistes? S'ha de posar fi a les rutes per discoteques? A Lloret mateix no en tenen una opinió unànime i s'espolsen responsabilitats. Volen i dolen.