L'esport de base, amenaçat

En l'apar­tat de precs i pre­gun­tes del ple ordi­nari del juliol a l'Ajun­ta­ment de Girona vaig dema­nar a l'equip de govern que, davant l'ofen­siva que la direcció gene­ral de la Segu­re­tat Social havia ini­ciat con­tra els clubs espor­tius de base cata­lans perquè regu­les­sin labo­ral­ment la relació amb els volun­ta­ris i col·labo­ra­dors, el con­sis­tori es posés al cos­tat de les enti­tats afec­ta­des, ja que aquesta nova cam­pa­nya espa­nyo­lista con­tra Cata­lu­nya podia reper­cu­tir molt nega­ti­va­ment en un bon nom­bre de clubs giro­nins que fan una feina abso­lu­ta­ment altru­ista i sense ànim de lucre amb els nens i nenes que volen prac­ti­car esport a la nos­tra ciu­tat. A més a més hi vaig afe­gir que aquesta ofen­siva de l'Estat podia por­tar fins i tot a la des­a­pa­rició el tei­xit asso­ci­a­tiu que és la base de l'esport català.

Per tot ple­gat, des del grup de la CUP+Rcat vam dema­nar a l'equip de govern que fes un front comú amb aques­tes enti­tats en defensa dels seus interes­sos perquè es pogués man­te­nir l'esport de base i ama­teur a Girona.

En línia amb aquesta pro­posta, ara fa pocs dies, en el ple extra­or­di­nari d'aquest mateix mes, tots els grups pre­sents al ple­nari gironí, excepte el PP, vam pre­sen­tar i apro­var una moció con­junta sobre aquest tema, mit­jançant la qual l'Ajun­ta­ment de Girona se soli­da­ritza amb els clubs i les enti­tats que pro­mo­uen l'esport de base i ama­teur, i en què es demana al govern espa­nyol i al Congrés dels Dipu­tats que adop­tin una sèrie de mesu­res per sal­va­guar­dar els interes­sos de l'esport català.

Tant la CUP com Rea­gru­pa­ment cele­brem que totes les for­ma­ci­ons amb repre­sen­tació a l'Ajun­ta­ment, amb l'excepció del Par­tit Popu­lar –que es va abs­te­nir–, hàgim tin­gut la capa­ci­tat de posar-nos d'acord a l'hora de pre­sen­tar una moció que fa una defensa afer­ris­sada de l'esport de base gironí i català, i també del tei­xit asso­ci­a­tiu que el fa pos­si­ble i que és el fona­ment dels èxits espor­tius del nos­tre país.

No obs­tant això, m'agra­da­ria asse­nya­lar que no hem d'enten­dre aquest atac con­tra l'esport català com un fet aïllat, sinó com un àmbit més en què avui la nació cata­lana es veu amenaçada per un Estat espa­nyol que està deci­dit a liqui­dar el nos­tre ja minso auto­go­vern. Ho estem veient, per exem­ple, amb l'avant­pro­jecte de llei de reforma de l'admi­nis­tració local, amb l'ofec econòmic de què és víctima el nos­tre país pel govern espa­nyol –ara amb l'objec­tiu de dèficit de l'1,58%, que obli­ga­ria a reta­llar entre 2.600 i 3.000 mili­ons més–, amb la Lomqe del minis­tre Wert, amb l'amenaça cons­tant con­tra la nos­tra política exte­rior, amb els rei­te­rats incom­pli­ments de l'Estat en matèria econòmica, amb la reno­vada amenaça con­tra el finançament de les ONG cata­la­nes en el repar­ti­ment del 0,7% de la recap­tació de l'IRPF, amb la falta d'apor­ta­ci­ons de l'Estat a la llei de la dependència, amb el recurs con­tra els hora­ris comer­ci­als, etc.

Tot ple­gat ens porta a una situ­ació en què queda clar que només podem triar entre ser una regió espa­nyola més, abso­lu­ta­ment assi­mi­lada a la resta i tute­lada pel govern de l'Estat, o la inde­pendència. No cal que els digui quina és la nos­tra opció.