La via única

Es contempla el món amb més o menys amplitud, s'avalua amb més o menys honestedat, però, de forma més instintiva que deliberada, se'n seleccionen els fragments idonis per reafirmar-se en les pròpies veritats. És difícil no ser reiteratiu, sobretot quan saps que la realitat seguirà amb indiferència el seu camí sense que les teves certeses la toquin mínimament. Ho dic per disculpar-me, i també com a introducció a unes consideracions a l'entorn de la vella disputa sobre la unitat o la diversitat del catalanisme polític. S'ha retret a Procés Constituent, el moviment que propugnen Teresa Forcades i Arcadi Oliveras, que la diada en què hem de traçar la Via Catalana cap a la Independència ens distreguin proposant-nos encerclar La Caixa. Tal dia històric, diuen, hem de centrar-nos en allò que tant ens agrada als catalans: aconseguir que el món reconegui la nostra voluntat i ens identifiqui. Tot un poble amb una sola veu i un missatge nítid amb l'esperança que a l'altra banda hi hagi algú. Una acció coercitiva contra la primera entitat financera del país no aporta res, deia una veu especialment crítica amb els partidaris de Procés Constituent. Ja hauríem d'haver après de la nostra història, afegia. No hi puc estar d'acord. Deu ser això que els deia sobre la selecció interessada dels fragments, però els que a mi en venen al cap em conviden a pensar tot el contrari. L'independentisme ha esdevingut poderós quan ha estat divers, quan no se'l converteix en patrimoni privat d'una formació política, quan no s'intenten aprofitar les seves indiscutibles energies en benefici d'unes ambicions determinades. Però això a l'univers de la política és inevitable i, per tant, més que negar-ho o fer el vergonyant, o el desmenjat, deu convenir acceptar-ho. L'independentisme ocupa ara un ventall ideològic amplíssim. Pot ser de naturalesa sentimental o calculadora, d'arrel popular o arrogant, de llarg recorregut o nou de trinca, d'alenada internacionalista o nacionalista; i tothom procura portar-lo al seu terreny. Negar que les formacions polítiques que ens governen pretenen servir-se d'aquestes embranzides per encarnar-les electoralment, és tan ingenu com negar que ho intentin aprofitar les formacions crítiques amb el sistema econòmic, especialment ara que la crisi i les seves circumstàncies remouen els estómacs. Els que s'han proposat encerclar La Caixa volen exhibir el caràcter de l'independentisme que els travessa el cor; unir la reivindicació nacional a la social sabent que tot és política i sabent que cal compensar aquells que exciten la reivindicació nacional per ocultar una agenda social devastadora. Des de la Jonquera a Alcanar, l'onze es donaran la mà els que acceptarien insensateses, injustícies i desigualtats sempre que es traduïssin al català i els que somien emancipacions més ambicioses sense negar, com fan d'altres, el lema inspirador. Si vivíssim més pendents del carrer que de la premsa ens seria fàcil entendre que això no només suma en la batalla per a la sobirania, sinó que, també, la dignifica.