Serp d'estiu

La serp d'estiu ha pres­cin­dit enguany de la metàfora i ha cam­pat durant més d'una set­mana pels volts de Riells i Via­brea com una amenaça invi­si­ble i ater­ri­dora. No, no era una notícia engrei­xada per omplir les pla­nes dels dia­ris durant la sequera infor­ma­tiva del mes d'agost, era una pitó albina i l'exem­ple recent dels dos nens morts al Canadà per un exem­plar sem­blant ha fet que més d'un veí dormís amb un ull obert. Fins ahir, quan una màquina des­bros­sa­dora va segar la vida a la serp, que s'ama­gava en uns matolls. Ara és l'hora de revi­sar la con­ducta dels pro­pi­e­ta­ris, dos joves que no tenien la serp degu­da­ment cen­sada i que van tar­dar cinc dies a denun­ciar-ne la des­a­pa­rició. Tenir mas­co­tes a casa és una pràctica res­pec­ta­ble sem­pre que ho sigui també amb els veïns que no com­par­tei­xin l'afició pel món ani­mal. Sobre­tot quan es tracta d'ani­mals impre­vi­si­bles. La pitó de Riells es merei­xia un altre final i, sobre­tot, uns amos millors.