Dret a construir Europa

Estem acomplint el calendari previst i anem fent els passos que corresponen al procés endegat cap a la sobirania. Ara mateix, allò imminent és la voluntat d'aconseguir una reacció democràtica de l'Estat espanyol. Si ens atenem als fets i les declaracions del govern espanyol, el seu canvi de posició sembla difícil. Ara bé, no perdem de vista el plànol internacional ni que enguany tenim una nova oportunitat per explicitar la nostra vocació europeista.

Una majoria qualificada del Parlament de Catalunya ha demanat formalment al Congrés dels Diputats la delegació de la competència per convocar el referèndum a la Generalitat. Un intent extremament respectuós amb la legalitat espanyola. Una oportunitat, possiblement l'última, perquè la consulta que els catalans celebrarem el proper 9 de novembre es convoqui d'acord amb un mecanisme permès per la Constitució Espanyola.

Per això, apel·lem a la responsabilitat dels diputats catalans que exerciran el seu vot a Madrid. Els demanem que votin pensant en el desig expressat repetidament al carrer i al Parlament per la majoria de ciutadans que representen. Han de satisfer una demanda feta des de la radicalitat democràtica que caracteritza tot el procés català, per poder resoldre un problema polític a les urnes, com fan les democràcies.

D'altra banda, en aquest decisiu 2014 també cal tenir ben present l'agenda europea: les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. Una majoria de catalans votarem conscients del principal mandat per als nostres representants. Tindrem eurodiputats als diversos grups de l'eurocambra i a tots els demanarem que assumeixin el paper de representar els ciutadans d'un país que vol decidir el seu futur. Aquest és un punt bàsic del programa compartit de país, que sobrepassa candidatures polítiques i requereix la generositat, intel·ligència i fermesa col·lectiva demostrades fins ara.

Per això, és bo recordar alguns elements de la discussió que ja han començat a circular. És evident que els eurodiputats catalans hauran d'argumentar sobre el futur de la Unió Europea, que també està en procés de construcció. Perquè és innegable que, en el camí de la creació de la pàtria europea, som encara en un punt llunyà de l'horitzó final.

És suggeridor recordar, com ho ha fet el Moviment Europeu italià, el projecte que el Parlament Europeu va adoptar ara fa trenta anys, el 14 de febrer de 1984. A proposta de l'eurodiputat Altiero Spinelli, els partidaris d'una república europea federal, democràtica i solidària, posen en evidència que, si bé hem avançat, encara queda molta feina per fer.

Diuen, per exemple: 1) Volem reforçar la unió política que implica compartir les sobiranies nacionals en els aspectes de l'economia, la moneda i la política estrangera. 2) Aconseguida la ciutadania europea, cal assegurar els drets fonamentals dels ciutadans. 3) La Comissió hauria de tenir menys membres i ser un real i efectiu poder executiu. 4) És urgent la creació d'una única autoritat central que controli el sistema bancari. 5) Necessitem reforçar la dimensió social i instaurar una política industrial. 6) Són urgents els instruments que facilitin els mecanismes per exercir la indispensable solidaritat entre territoris.

La llista podria seguir. En tot cas, si volem avançar en la creació d'Europa, el futur Parlament Europeu haurà de tenir, altre cop, un caràcter “constituent”, tal com va passar el 1984, o bé el 1979, en les primeres eleccions europees, quan Willy Brandt va propugnar una “assemblea constituent permanent”.

Vet aquí una tasca engrescadora en què els catalans som necessaris. Per ser presents en l'aventura de construir Europa necessitem disposar de veu pròpia, com els altres països europeus. Com el país normal que volem ser. És per això que reivindiquem l'exercici del gest més normal en una societat democràtica: votar. Per decidir, també, si efectivament volem participar en l'aventura europea com a catalans.