A la presó per l'AP-7

Pràcticament quaranta anys després que es construís el tram de l'autopista AP-7 entre Figueres i la Jonquera s'ha obert l'accés nord a la capital empordanesa. La posada en servei d'aquest enllaç repara un greuge històric amb Figueres. Aquesta llarga tardança no ha estat cap caprici dels tècnics, ni de l'empresa concessionària. En realitat aquest retard de quatre dècades li ha sortit una mica car, a Abertis, que a banda de perdre un munt d'usuaris al llarg d'aquests anys –es calcula que amb l'obertura dels nous ramals el trànsit s'incrementarà entre un 10 i un 20%–, ara hi ha hagut d'invertir 3,6 milions d'euros.

Per alguns, com l'exalcalde figuerenc Joan Armangué, obrir aquest accés suposa la reparació d'un error històric de la mateixa ciutat, provocat per la pressió del lobby hoteler figuerenc –avui en decadència– dels anys seixanta i setanta, amb la complicitat i la ceguesa de les administracions locals de l'època. La idea d'aquella gent era que si es feia un accés nord de l'autopista els turistes passarien de llarg de la ciutat i no hi farien nit. Aquests poders fàctics que aleshores controlaven la ciutat, ja van posar el crit al cel quan es va construir el cinturó de ronda –o variant de l'N-II–, i no pas perquè fos una pífia com a infraestructura viària, ni perquè cada any es cobrés un munt de víctimes mortals, motiu pel qual es va batejar com “el corredor de la mort”. El problema era que amb la circumval·lació suposadament s'allunyava el turisme del centre de Figueres.

A partir de dijous sant, els vehicles que entrin o surtin per l'AP-7 en aquest punt del nord de Figueres ja hi poden fer tots els moviments i no es trobaran amb limitacions com fins ara. L'obertura ha arribat per Setmana Santa per facilitar els moviments a la Costa Brava nord. Això sí, els qui facin servir l'enllaç com a variant de Figueres hauran de pagar peatge. Aquesta serà la nova assignatura pendent que haurà de resoldre el consistori figuerenc, i que ha de negociar tant amb el govern com amb l'empresa concessionària. No serà cosa fàcil, però si hi posa ganes i té sort potser no caldrà esperar trenta anys més per trobar-hi una solució. De moment, l'actual alcaldessa figuerenca, Marta Felip, deixa la negociació per a més endavant i es conforma amb vendre en positiu la nova infraestructura, que per ella resol una “patologia històrica” i reduirà el trànsit pel cinturó de ronda i pel centre de Figueres.

I si algú es pregunta, per què just ara s'ha desencallat el tema i s'ha resolt l'anomalia de l'accés nord de l'AP-7 a Figueres? Quines circumstàncies es donen perquè en plena crisi econòmica es despatxi, després de gairebé quaranta anys, aquest embolic? És curiós, però la cosa té el seu origen en un compromís del govern de la Generalitat, que va lligat a la construcció del nou centre penitenciari Puig de les Basses, amb el qual es garanteix l'accessibilitat d'aquest equipament de justícia.

Un pot pensar que en la decisió final han pesat més els moviments que tindrà la nova presó que no els interessos dels figuerencs, a qui durant anys ningú ha fet cas. De fet, l'obertura de la nova presó s'ha anat retardant i s'obrirà d'aquí a unes setmanes, ja amb un accés directe a l'AP-7. Algú creu en les coincidències?