Al mur

Visita nocturna al mur de les lamentacions. El tenen il·luminat com si d'un estadi de futbol es tractés. No tanca mai, i a aquesta hora, tard, només en són usuaris els ultraortodoxos. La guia, que és jueva, ens ha dit que se n'han de dir “ultraortodoxos” i jo m'atenc a les indicacions. Els homes vesteixen levita o americana de color negre, es cobreixen amb un barret també negre amb ales i xemeneia i es deixen créixer barba i tirabuixons. Uns mantenen un diàleg més o menys crispat amb el mur i uns altres es refugien a llegir i a parlar en un lloc tancat, cobert amb una volta, que també té el mur com a paret de fons. Vistos en parella o en colla semblen els integrants d'un club centreeuropeu del XIX que s'haguessin reunit per jugar al billar o els haguessin reclamat per ser els padrins d'un duel a pistola. Com que consideren que l'hebreu és la llengua de Déu i no es pot fer servir per demanar un tall de carn a plaça, opten pel jiddisch entre ells. No fan el servei militar perquè les seves conviccions no els permeten dur armes, ignoren el govern polític i fins i tot l'abominen perquè el seu regne no és d'aquest món, tenen sis o set fills per parella per poblar la terra del Senyor i els homes confien la feina remunerada a les dones perquè ells s'han de dedicar a l'estudi del Pentateuc, la Torà. Al principi, quan eren pocs i el país es trobava en formació, eren observats amb simpatia pels compatriotes. Ara molts comencen a pensar que porten la religió a l'abús de confiança. Els nois i les noies que es veuen obligats a fer el servei, siguin jueus o àrabs, se'ls miren amb impaciència i poca comprensió. El que passa és que detenen molt poder i, amb ell, la possibilitat d'enderrocar governs. També tenen prohibida la lectura de diaris. S'informen a través d'uns pasquins que pengen als murs del barri on viuen concentrats. No poden fer ús dels ordinadors però en canvi no tenen privat el mòbil. Al contrari: hi parlen com uns desesperats tota l'estona.

Deambulant entre ells pel recinte del mur, em pregunto si no seré considerat un intrús, un destorb. Aviat m'adono que no em miren, que no em veuen, que sóc inexistent o transparent com un vidre. Es fan amb ells, i només es veuen ells. En tots els països, els transeünts s'aturen quan veuen que algú vol fer una foto a alguna cosa o persona. A les fotos fetes a Jerusalem sempre surt l'ultraortodox que ha passat sense mirar.

Observo una estona llarga el seu cara a la paret sincopat davant el mur, i haig d'admetre que m'arriben a hipnotitzar i a fer-me pensar que el món els trobaria a faltar si no existissin.