L'orgue

Diumenge vaig anar a Santa Maria a escoltar un concert d'orgue. L'intèrpret era un alemany de poc més de trenta anys que es diu Ulrich Walther. L'instrument, un bufet descomunal penjat al capdamunt del mur que per l'altre cantó fa de façana al temple. Es tracta d'un artefacte construït l'any 1927 per Gaietà Estadella seguint la tradició romàntica. Els que l'han mesurat afirmen que és el més gran avui a Catalunya.

La sessió va estar molt ben muntada. Els bancs de l'església havien estat girats en direcció contrària a l'altar per encarar-los a l'orgue, i una pantalla gegantina retransmetia l'inaccessible joc de mans i peus d'Ulrich Walther i l'acció d'una jove escultural vestida de negre que li girava les pàgines de la partitura i li temperava les clavilles, o com es diguin els poms de porcellana que clivellen els orgues.

Vam començar i vam seguir amb Bach, és clar. Dic “és clar” però ben pensat és curiós que l'orgue situat en un temple construït segons les regles arquitectòniques de la Contrareforma ventili el compositor més insigne de la Reforma luterana que va provocar la reacció catòlica. Dic banalitats: la contradicció fa molt temps que està superada i de fet l'any 1927 aquest orgue ja va proferir el “primer vagit” amb Bach. A més, quina vida farien els orgues sense Bach i la seva nissaga? Construir-ne en temples catòlics era cridar el mal temps. Joan Fuster deia que entre Luter i els Borja vaticans que li van motivar l'escàndol no hi havia en el fons tanta diferència perquè Alexandre VI devia estar tan convençut com heresiarca de Wittenberg que la fe i no les obres fan guanyar la glòria celestial. La vetllada va acabar amb la Cavalcada de les valquíries de Wagner, no sé si com homenatge de l'intèrpret a la dona que li girava els fulls. Vaig mirar els sants dels altars i les beates que s'apleguen en aquestes ocasions i ningú no em va semblar importunat.

El concert era gratuït, però a la sortida es demanava als oients la voluntat per fer reparacions a l'orgue. Es veu que hi ha sistemes bufadors que fallen. Els va notar, Ulrich Walther? Li ho hauria pogut preguntar perquè al final va baixar a barrejar-se amb el públic, però no ens hauríem entès. A més, aquests nòrdics són molt educats i tot ho troben bé. Vaig pensar en la vida dels tocadors d'orgues monumentals, que estan condemnats a no poder viatjar amb el seu propi instrument. Els pianistes també, però els pianos són tots més o menys iguals. Els orgues són peces artesanals i cada un deu sonar a la seva manera. Bach, fet i fet, no deu ser igual al Mataró papista que a Leipzig.