La història que ens dóna la raó

No és la conseqüència d'una decepció sobrevinguda ni de cap impaciència injustificable. L'impuls independentista que vivim a Catalunya enfonsa les seves arrels en tres segles de continuats i persistents intents frustrats per arribar amb l'Estat espanyol a un acord que ens permetés mantenir la dignitat nacional i sobreviure com a poble. No ha estat possible perquè a l'altre costat de la porta no hi havia ningú disposat a obrir-la. Així ho constata la sèrie Cop de porta –escrita a quatre mans per l'historiador i periodista Pere Bosch i el periodista i escriptor Andreu Mas– i que a partir d'avui els lectors trobaran cada dia a El Punt Avui. La sèrie, formada per un total de seixanta capítols que publicarem de dos en dos, és un repàs minuciós i documentat dels esforços catalans i de la intransigència espanyola que s'inicia l'endemà mateix de la derrota del 1714. Esforços que han partit del conjunt de la societat catalana –de l'àmbit polític, però també del cultural i de l'econòmic– i que s'han produït al llarg del temps sota les formes més diverses de govern, que inclouen la monarquia absoluta, la revolució liberal, la república presidencialista, la dictadura i finalment la monarquia parlamentària en què actualment s'articula la democràcia espanyola. Formes de govern que han tingut en comú el menyspreu envers les reivindicacions catalanes i una tendència a reproduir les expressions de catalanofòbia de manera gairebé calcada al llarg dels últims tres-cents anys. Els autors han treballat amb hemeroteques, bibliografies històriques i actes de les cambres de representació parlamentàries per confeccionar uns textos que s'acompanyen amb imatges extretes de la premsa il·lustrada de l'època i dels arxius històrics. Això permet, per exemple, contemplar imatges poc conegudes com la del president Francesc Macià reunit amb els representants del govern provisional de la República tres dies després d'haver proclamat l'Estat català des del balcó de la futura Generalitat de Catalunya.

Els autors arriben a la conclusió –i ho avalen amb un exhaustiu recull de fets i testimonis– que Espanya, amb una tradició democràtica institucional més recent que la catalana, és incapaç d'entendre que Catalunya necessita eixamplar les vores perquè té altres necessitats i altres aspiracions.

Durant segles hem estat contribuents puntuals, compromesos fins i tot amb la governabilitat de l'Estat però mai hem connectat amb el seu sentiment de nació perquè tenim el nostre propi. En aquest sentit, el primer llibre –escrit per Pere Bosch– acompanya el lector pels segles XVIII i XIX i també una part del segle XX per constatar com es van començar a plantejar alternatives al model centralista durant la redacció de les Corts de Cadis el 1810 o com tot i la repressió ferotge del règim borbònic el 1714, ja des del regnat de Felip V van emergir propostes regeneradores mai escoltades. El segon llibre –escrit per Andreu Mas– se centra en els segles XX i XXI i retrata el miratge de la Transició, que havia de suposar un punt d'inflexió transcendental i es va quedar a mig camí de res. Els hereus de la Castella més intransigent continuen responent amb el cop de porta.