Albert d'Andorra

Ara que és temps de pessebres vivents, potser calgui recordar que Esteve Albert se'ls va inventar. Els va començar a casa seva, a Mataró, amb la participació de la família i alguns amics i, un cop exiliat a Andorra, va crear el d'Escaldes-Engordany, el primer a l'aire lliure i amb la mobilització de gent del poble. Després, van venir tots els altres de Catalunya, la majoria dirigits per ell i uns altres sorgits per imitació.

Però l'Esteve Albert és molt més que el creador dels pessebres en moviment, i perquè es conegui la seva condició de poeta, historiador, conspirador, activista i “druïda”, Jordi Solé i Camardons acaba de publicar a la seva editorial Voliana d'Argentona el Diccionari essencial Esteve Albert, Sortirà al gener però n'he llegit les proves, i el recomano des d'ara als encuriosits pels grans noms del país. Sabran, entre moltes altres coses, que el nostre home podia compaginar la militància activa amb Nosaltres Sols!, Estat Català, Unió Democràtica i la CNT del seu amic Joan Peiró amb l'amistat amb l'alcalde Porcioles o amb aquell personatge rar i ambigu que va ser el comte Alba de Liste. Jo, que vaig conèixer Esteve Albert, puc dir que al contrari de tanta gent que es mou per prejudicis i no es parla i està renyit amb qui detecta un adversari, ell es feia amb tothom si creia que en podia treure una cosa favorable a Catalunya, sigui una subvenció, un suport o un gest. Porcioles va enarborar la bandera catalana a l'ajuntament de Barcelona perquè Esteve Albert li va empènyer. Potser sí que va ser bàsicament un organitzador de pessebres vivents. Un ordenador de figures, des de l'àngel de l'anunciata fins als rabadans i els caganers, tots fent el seu paper, tots necessaris en el conjunt.

Esteve Albert té obra escrita molt dispersa i per això és excusable que el diccionari d'en Solé Comardons no la pugui abastar tota. Sempre s'escapa un paper. L'altre dia, fullejant El llibre de tothom, un llibre de molts autors impulsat l'any 1963 per Joan Oliver, vaig trobar un text seu que inclou una observació sobre la pervivència Andorra com no se n'ha fet d'altra de tan precisa i concisa. Diu Esteve Albert del país amb dos caps d'estat dels quals va ser súbdit: “La història d'Andorra ve a ser com la història d'un plet que dura fa quasi un mil·lenari, entre dos senyors que tenen altres maldecaps que el de concentrar llur atenció a resoldre'l... i els andorrans, com els masovers que es troben en situacions semblants, miren d'anar fent i de treure'n el millor partit, afalagant l'un i l'altre sense comprometre's massa.”