27S2015
i ara cal demostrar que allò que es diu es fa,
que allò a què es van comprometre és
una realitat
La història es repeteix, el dia 12 de desembre del 2013 el president de la Generalitat, acompanyat de tots els líders polítics que donaven suport al dret de decidir, va comparèixer al Palau de la Generalitat per anunciar la data i la pregunta de la consulta. Aquella data i aquella pregunta no eren les desitjades, ni les proposades, ni les defensades per l'Assemblea Nacional Catalana, però les vam assumir per responsabilitat, perquè la unitat dels sis partits polítics catalans que donaven suport a la consulta, simbolitzada en aquella foto històrica, tenia una força extraordinària davant del país i davant del món.
No podíem dir que no a un pacte entre els partits demòcrates, els que posen la voluntat dels ciutadans, expressada al carrer i a les urnes, per davant d'una constitució obsoleta, redactada i aprovada sota la vigilància de l'exèrcit. No podíem obrir una escletxa entre la societat civil i els partits polítics catalans que hauria estat molt difícil de tancar i que ens hauria impedit treballar, conjuntament, pel nostre objectiu comú: una Catalunya socialment més justa.
El 27 de setembre tampoc no era la nostra data, però sí que és una data que ens permet continuar el procés, que ens permet avançar cap a la independència i guanyar temps per fer la nostra feina, la feina que ens vam proposar des del mateix moment que vam néixer: eixamplar la majoria social, explicant els beneficis d'un estat independent.
És veritat que es podria dir que no tenim gaire èxit amb les nostres propostes o que no es fa gaire cas de les demandes de l'ANC o, fins i tot, es podria posar en dubte la nostra eficàcia. Doncs tot al contrari, si no hagués estat per la força de la gent, la força que ens doneu tots vosaltres, no hauríem tingut cap data, ni la del 9-N ni la del 27-S.
Calia desencallar el procés per continuar el nostre camí, el camí que vam encetar l'Onze de Setembre del 2012 i que per a l'ANC culminarà quan Catalunya sigui un estat lliure i sobirà, si així ho volen la majoria dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. L'ANC no és un partit polític ni es presenta a les eleccions, la nostra feina és, com hem dit, treballar per ampliar la base social de la independència perquè això ens permeti construir un país socialment just i democràticament regenerat. La nostra feina és pressionar perquè els partits polítics compleixin els compromisos electorals, treballar per la unitat d'acció, afavorir l'entesa i el diàleg entre tots els agents implicats, perquè l'únic objectiu que ens mou és l'èxit del procés.
Durant tot aquest temps hem estat treballant per teixir complicitats i trobar punts d'unió entre els partits demòcrates, els que anteposen la democràcia a la constitució, que ens permetin bastir una proposta o full de ruta per continuar el procés abans i després de les eleccions. Som conscients que ho hem de fer entre tots, que sense la CUP no ho podem fer, que necessitem Iniciativa i Esquerra Unida i Alternativa, que necessitem el Moviment d'Esquerres Socialista i Avancem i també els sobiranistes de Podemos. En aquest sentit, la foto del dia 14 és una foto que cal ampliar i l'ANC està disposada a fer tot el possible perquè sigui així.
El primer que cal fer és recuperar la confiança dels ciutadans i això només es pot fer si veiem que els acords presos es compleixen i que les estructures d'estat es fan. S'ha trigat massa a desencallar el procés, i ara cal demostrar que allò que es diu es fa, que allò a què es van comprometre és una realitat. L'Assemblea estarà amatent al compliment dels acords, i els ciutadans hem de fer-ne el seguiment, perquè no volem ser només espectadors, volem ser protagonistes del nostre futur, volem continuar exercint la sobirania que tant ens ha costat recuperar.
Tenim vuit mesos per treballar plegats, institucions, partits polítics i societat civil, tenim 249 dies per guanyar la independència i fer que el 27-S s'iniciï el futur estat català.