LA GALERIA
Semblar honrat
La publicació els últims dies de la famosa llista Falciani, amb milers de comptes bancaris ocults a Suïssa, ha escampat l'ombra del dubte sobre nombroses persones i institucions. A la llista sembla que hi apareixen les religioses de Sant Josep de Girona, una institució fundada per la llagosterenca Maria Gay i que té una important presència internacional. Els seus responsables s'han afanyat a dir que a Suïssa no hi tenien diners amagats sinó que els comptes eren transparents i responien a les necessitats a l'hora de gestionar els projectes internacionals. Però com diu la dita, la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que ha de semblar-ho. I el fet de tenir diners a Suïssa, com a mínim, fa mal d'ulls. En circumstàncies normals, no hauria de ser així. Però el cas és que no ens trobem en circumstàncies normals, sinó ben bé al contrari. Els nombrosos casos de corruptes i evasors fiscals que ens envolten no només a casa nostra sinó arreu ha provocat que ara ja tothom sigui culpable fins que no es demostri el contrari, quan en teoria hauria de ser al revés. Tenir diners a Suïssa no és il·legal, com tampoc no ho és tenir-ne a Andorra. Sempre que estiguin declarats, és clar. Però ara això no importa. Ens han donat tants motius per pensar que no hi ha un pam de net, que ja és igual si allò que diuen que té aquell o l'altre és legal o no. I amb aquesta actitud correm el perill de criminalitzar a tort i a dret sense tenir prou coneixement dels fets. De motius per pensar malament, segurament en sobren. Però seria molt injust posar tothom al mateix sac. Dic això pensant en les desenes d'entitats benèfiques que atenen milers de persones cada any a les comarques gironines. Es tracta d'entitats que malauradament sovint escolten crítiques o acusacions sense fonament sobre els criteris que segueixen a l'hora d'ajudar les persones més necessitades. No hi fa res que es tracti de llegendes malintencionades, perquè el mal està fet. L'alcalde d'una població gironina amb un important col·lectiu de persones emigrades, explicava que ja s'havia cansat de negar una vegada i una altra que l'Ajuntament repartís talons als nouvinguts perquè poguessin comprar al supermercat. Senzillament, no se'ls volien creure. Com segurament la majoria tampoc no es voldrà creure ara, i amb raó, les explicacions o justificacions sobre els comptes a Suïssa.