Opinió

LA GALERIA

Vilà: obra pòstuma

Vilà va refer la confraria de Sant Elm en un moment en què estava a punt de perdre's

L'his­to­ri­a­dor llo­re­tenc Agustí Maria Vilà i Galí va morir el pas­sat 9 de març a l'edat de 92 anys, dei­xant una impor­tant obra, cen­trada, sobre­tot, en el món de la marina, del qual for­mava part la seva nis­saga fami­liar. Des dels seus rebesa­vis fins al seu pare tot­hom havia estu­diat de pilot d'altura i havia sol­cat l'oceà en els fràgils velers dels segles XVIII i XIX, la repro­ducció dels quals figu­rava, abans, en els men­ja­dors i sales d'estar de les cases navi­li­e­res, i que ara retro­bem en el Museu del Mar. Vilà era engi­nyer indus­trial però, en fer el ser­vei mili­tar, havia hono­rat les seves arrels i l'havia fet per Marina, a l'Escola de Sub­o­fi­ci­als de San Fer­nando (Cadis), on, en comp­tes d'anar en velers, s'havia con­for­mat fent mani­o­bres amb el mina­dor Júpiter, el des­truc­tor Almi­rante Valdés i el cre­uer Cana­rias, vol­tant pel nord de l'Àfrica. El cuquet del mar li va que­dar i, cons­ci­ent que ell venia a ser la baula intermèdia entre els vells mari­ners i la gent d'ara, des de la seva jubi­lació (1987) va assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat de reco­llir la docu­men­tació pretèrita i dei­xar-la escrita i inter­pre­tada per sem­pre amb tota pro­pi­e­tat. Vilà va refer, a més, la con­fra­ria de Sant Elm, dedi­cada als mari­ners, en un moment en què estava a punt de per­dre's i li va donar uti­li­tat actual. La va pre­si­dir entre 1983 i 1996 i par­tint d'aquesta ins­ti­tució –fun­dada a Llo­ret el 1554–, i d'altres, que li van donar suport, va anar publi­cant periòdica­ment un munt de lli­bres que, ara, són el seu lle­gat més preciós. Com que la marina el va por­tar a par­lar dels nòlits i de les mer­ca­de­ries dels viat­ges, acabà dedi­cant, també, lli­bres i arti­cles a la història dels tapers i a les vinyes de Llo­ret. I encara, per la seva vin­cu­lació a l'Església per part d'un oncle canonge que va fer el paper de bisbe de Girona en temps de seu vacant, va escriure diver­ses obres refe­ri­des al tem­ple par­ro­quial, al seu propi oncle i al Col·legi de la Imma­cu­lada. En aquesta mateixa línia ens havia fet arri­bar l'esbor­rany d'una història de Sant Pere del Bosc a través del temps, de l'edició de la qual hem tin­gut cura, pen­sant que encara arri­ba­ria a temps de veure-la. No ha estat així. Vilà està enter­rat a l'hipo­geu moder­nista núm. 29 del car­rer de Sant Josep del cemen­tiri llo­re­tenc, una tomba la llosa super­fi­cial de la qual, com un símbol, té forma de coberta de lli­bre inver­tida. El Club Marina Casi­net, que ha edi­tat la història de Sant Pere del Bosc, la va pre­sen­tar en el sopar anual de socis del pas­sat dia 27, com a home­natge pòstum a l'amic i soci tras­pas­sat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.