La provocació d'Aguirre esperona una xiulada brutal
Una xiulada sense final. La presidenta de la Comunitat de Madrid s'erigeix en una de les protagonistes de la final i, com ja va passar el 2009, les dues aficions van xiular l'himne espanyol
Esperanza Aguirre va aconseguir convertir-se en una de les protagonistes de la final de la copa del Rei sense ni tan sols haver ocupat un lloc a la llotja presidencial del Vicente Calderón. Un fet inaudit però que no va ser una sorpresa després de les seves declaracions dies abans de la disputa del partit. La seva reclamació de suspendre el duel entre el Barça i l'Athletic Club si se xiulava l'himne d'Espanya i el príncep Felip va obrir un debat que ha generat un munt de reaccions, sobretot en l'àmbit polític. S'ha parlat de la llibertat d'expressió, de possibles demandes per ultratge als símbols de l'Estat, del respecte envers a ells i de si tot plegat havia estat una cortina de fum per evitar que es parlés gaire de la desviació del dèficit de la comunitat que presideix. Fos quin fos el motiu, el cert és que la jugada va sortir-li a la perfecció, perquè ens els últims dies aquest ha estat un tema que ha generat un gran enrenou mediàtic.
Insults
Era evident que les dues aficions també es recordarien d'ella durant la jornada d'ahir. I ho van fer. I tant que ho van fer. A la Plaza del Sol i a la Plaza Mayor, catalans i bascos es van agermanar per inventar-se càntics contra Esperanza Aguirre. Ja al Vicente Calderón, on el discjòquei Carlos Jean entretenia el públic, i després de les breus actuacions de Lax'n'Busto i Fito & Fitipaldis, va arribar el moment en què culers i seguidors de l'Athletic es van tornar a unir per cridar ben fort: “Esperanza, filla de puta!” No se sentia res més. No se sap si la presidenta de Madrid va veure el partit, però de ben segur que algun amic seu li deuria explicar que s'estava guanyant una quota de protagonisme fins i tot en el dia de la final. Instants després, per megafonia va començar a sonar l'himne espanyol. I, com era previsible, la xiulada va ser eixordadora. Amb prou feines se sentia des de la tribuna de premsa. Va succeir el mateix que en la final de l'any 2009 a València. A la zona on s'ubicaven els seguidors del FC Barcelona tampoc van faltar els crits d'“I-inde-independència!”
L'elefant, un altre homenatjat del dia
De qui tampoc es van oblidar els aficionats del Barça i l'Athletic és de la figura de l'elefant, el paquiderm al qual van voler homenatjar després que se sabés que el rei Joan Carles havia anat de cacera a Botswana. La cançó d'“Un elefante se balanceava...” va ser un dels hits de la jornada i els barrets i caretes en forma d'elefant es feien ben presents pels carrers i a les grades del Vicente Calderón. Un tràngol que es va estalviar el cap de l'Estat espanyol, absent per problemes físics. En canvi, no el va poder evitar el seu fill com a representant de la corona al partit.
Als forts crits d'“independència!” de l'afició catalana es va afegir una gran presència de senyeres estelades a la graderia. Alguns espectadors van denunciar que la policia els va fer sortir de l'estadi amb les banderes, i se'ls van requisar les entrades perquè no puguessin tornar a entrar.
