Si volem, podem

La Federació Catalana de Dards va ser reconeguda ahir a Castlebar (Irlanda) com a membre oficial de
la federació mundial d'aquest esport (WDF). L'assemblea va aprovar la integració de Catalunya amb 18 vots a favor, vuit abstencions i dos vots en contra, un d'ells, lògicament, el de la federació espanyola, que havia delegat el vot al representant anglès. Aquesta és la segona federació catalana que comparteix seient amb l'espanyola en una federació internacional després que el 2007 va ser reconeguda oficialment la federació de bitlles. Ara mateix hi ha 21 federacions, algunes d'inactives, reconegudes en organitzacions internacionals. La WDF forma part de Sport Accord, una associació internacional de federacions que
treballa des de Lausana
en col·laboració amb el moviment olímpic.

El reconeixement no va estar exempt, com en altres casos, de cert suspens. La federació catalana, amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i del govern (tant l'anterior com l'actual), feia quatre anys que treballava per convèncer el president de la WTF, el noruec Roy Price, i els diversos membres del fet diferencial d'aquest esport a Catalunya, molt més estructurat que a la resta de l'Estat.

Ahir, abans d'aprovar el reconeixement de Catalunya l'assemblea va votar sense cap problema l'ingrés de Jersey i Ucraïna. Uns minuts després, quan semblava que l'aprovació de Catalunya seria un mer tràmit, el representant de la delegació del Brasil va demanar la paraula per posar en dubte la qüestió al·ludint al problema polític que es generaria amb la incorporació d'un territori com el català. En aquell moment, els representats de la delegació catalana
estaven fora de la sala en espera de ser informats del resultat de la votació. El portaveu de Sud-àfrica també va queixar-se, tot i que no de manera tan vehement com el seu col·lega brasiler. Va ser llavors quan el mateix president de la internacional, Roy Price, va fer un discurs contundent i convincent a favor del reconeixement de Catalunya. Price va recordar que el govern del país té una legislació pròpia en matèria d'esports, va nomenar la sentència del TAS que va establir
jurisprudència a favor de les federacions que volen ser reconegudes i, per reblar el clau, va insistir a lloar el treball, l'estructura i els èxits de la federació catalana comparant-lo amb el desgavell de la
federació espanyola.

El reconeixement permetrà que a partir d'avui mateix els components de la selecció que s'hi han desplaçat disputin el campionat del món d'aquest esport en què es poden enfrontar amb algun dels representants espanyols, un fet que el Consell Superior d'Esports espanyol prohibeix totalment aferrant-se a la seva ley del deporte.

Roy Price s'havia reunit a Barcelona el juliol passat amb el director del Consell Català de l'Esport, Albert Marco, que li va expressar el suport total del govern a la decisió de la federació de ser reconeguda. L'empenta definitiva per al reconeixement va arribar una mica abans, quan va ser escollida presidenta Raquel Holgado. Sergi Blázquez, membre de la plataforma pro seleccions, va passar a ser un dels vicepresidents i des d'aquesta posició va accelerar el procés. “Feia anys que hi treballàvem, amb l'anterior govern. Durant un temps es va encallar per problemes en la pròpia federació catalana, però finalment hem pogut celebrar un gran èxit ”, va explicar Blázquez, que amb Albert Marco va
liderar la representació catalana a Irlanda.

Quan finalment es va confirmar el reconeixement, la delegació catalana va entrar a la sala i va ser rebuda amb una gran ovació dels presents. Els representants de l'Iran, a més a més, van convidar els catalans a jugar un
torneig del seu país.