L'últim tren va ser el bo

Sense euro­peus

Mullera va renun­ciar als euro­peus d'Hèlsinki, cele­brats fa un mes, per cen­trar-se en la clas­si­fi­cació olímpica: “No volia cre­mar eta­pes abans d'hora i arris­car-me a tenir una altra lesió. Els euro­peus d'atle­tisme em van enxam­par massa aviat. M'obli­ga­ven a forçar la màquina a final de maig per estar a punt per al juny.” L'atleta sel­vatà, de 28 anys, va pre­fe­rir seguir amb la seva rutina d'entre­na­ments i par­ti­ci­par en alguna prova aïllada per pre­pa­rar bé el míting de Mataró, en el qual tin­dria l'última opor­tu­ni­tat de pujar al tren que porta a Lon­dres.

Com­pleix

Tenir la segona millor marca espa­nyola actual no era garan­tia de res, i menys després d'haver sor­tit recent­ment d'una lesió i de la lògica falta de ritme de com­pe­tició. Però Mullera va sor­pren­dre amb un temps excel·lent (8:17.91) en la prova mares­menca després d'haver cor­re­gut els 700 metres últims en soli­tari. Era la seva segona millor marca per­so­nal i que­dava a poc més d'un segon de la que va acon­se­guir a Bar­ce­lona ara fa un any (8:16.47). La clas­si­fi­cació per als Jocs Olímpics que­dava cer­ti­fi­cada i l'ale­gria de Mullera era des­bor­dant. “És un somni com­plert”, valo­rava Mullera a peu de pista, repe­tint una frase de recurs en aques­tes oca­si­ons, però tan certa com que es diu Àngel i és de Llo­ret de Mar.

Amb més calma, l'atleta comen­tava com viu el moment actual, que, pel que repre­sen­ten uns Jocs Olímpics per a un espor­tista, pro­ba­ble­ment sigui el millor de la seva car­rera: “Mai abans havia estat tan moti­vat per córrer una cursa com ara.” No sem­pre l'ha tin­guda, aquesta moti­vació. Fa qua­tre tem­po­ra­des res no li sor­tia bé: “M'entre­nava bé, però lla­vors feia mals resul­tats en les cur­ses i no acon­se­guia bai­xar de 8:30.” Fins i tot va arri­bar a pla­te­jar-se dei­xar-ho, però la per­se­ve­rança i l'ajut d'un psicòleg el van aju­dar a cen­trar-se.

Mullera creu que arri­barà en un bon moment a Lon­dres: “Les sen­sa­ci­ons són bones. Encara em queda marge de millora i tinc tres set­ma­nes per aca­bar-me de pre­pa­rar. Si igualo els meus millors temps,puc aca­bar entre els deu pri­mers .”

Llo­ret de Mar, el bres­sol

Mullera pren el relleu a un altre llo­re­tenc il·lus­tre, José Luis Blanco, semi­fi­na­lista olímpic en els Jocs de Pequín 2008 en la mateixa prova. El caldo de cul­tiu d'atle­tes d'obs­ta­cles a la població sel­va­tana no és casu­a­li­tat. Mullera en culpa l'entre­na­dor, Isi­dro Jiménez, res­pon­sa­ble, també, de la bona evo­lució dels júniors Jonat­han Romeo i Anna Qui­lez. “Fa dis­set anys que estic amb ell. És el meu amic, el meu germà i el meu pare”, asse­gura. A ell vol donar les gràcies per haver acon­se­guit la clas­si­fi­cació olímpica, així com als amics, fami­li­ars i patro­ci­na­dors (Asics, Ajun­ta­ment de Llo­ret i Com­press­port). A tots ells els ho podrà agrair a la pista el diven­dres 3 d'agost, amb la dis­puta de les sèries. Si es clas­si­fica, cor­re­ria la final dos dies després. Lla­vors ja haurà asso­lit el seu objec­tiu.

El que vin­gui de més, ja seria un regal.