“El meu cor sempre serà mig argentí i mig català”
Hoquei sobre herba. L'argentina Sofia Maccari agraeix el suport que ha tingut des de Catalunya
Sofia Maccari, la jugadora de la selecció argentina d'hoquei sobre herba que va celebrar la medalla de plata amb una estelada, no ha tingut cap problema per proclamar als quatre vents la seva implicació amb la causa catalana. Va ser arribar a l'Argentina i posar-s'hi. La seva selecció va volar des de Londres a Buenos Aires i, un cop al seu país, Maccari va escriure una piulada per comunicar que ja era a casa i les primeres que va fer tot seguit li van servir per explicar per què s'havia lligat aquella estelada.
Coses que no s'obliden
Les paraules de Maccari denoten la sorpresa que li ha causat la repercussió del seu gest. “Vull agrair tots els missatges i l'estima que he rebut des de tot Catalunya. Realment l'estelada va ser una manera d'agrair i compartir amb tots els catalans aquest moment somiat. El meu cor serà sempre mig argentí i mig català. Visca Catalunya!” Aquesta és la transcripció dels dos tuits, escrits de manera impecable per una jugadora que va estar al país entre el 2002 i el 2009. Set temporades, dels 18 anys als 25, a l'Atlètic de Terrassa, que van marcar la seva personalitat i la seva visió de la realitat de Catalunya.
Maccari va arribar a Catalunya l'estiu del 2002 per jugar amb l'Atlètic. Venia a provar sort, en teoria per una temporada, i se n'hi va estar set, d'una banda per la seva vàlua esportiva, però de l'altra perquè de seguida es va sentir identificada amb una nova cultura i amb un idioma diferent del seu. Lluny de crear un clan d'amistats entre les jugadores argentines que van arribar en aquella època, Maccari va fer amics a Catalunya i si se'n va anar va ser perquè la federació argentina demanava a les jugadores susceptibles de ser convocades per al mundial del 2010 –que s'havia de disputar a Rosario– que tornessin al seu país per preparar aquest esdeveniment. L'Argentina va ser subcampiona del món, la federació va veure que aquell equip tenia potencial i va allargar el cicle fins als Jocs de Londres.