Lluites compartides

Als anys 70 del segle passat, la lluita dels veïns de la Marina del Port –un barri molt popular de Barcelona on tot estava per fer– va aconseguir aturar-hi una gran operació d'especulació immobiliària. La seva tenacitat va aconseguir que l'enderrocament de l'antiga Fàbrica Farrero no acabés amb la construcció de més blocs de pisos, sinó en una zona verda que avui inclou els jardins Can Farrero i el Centre Cívic Casa del Rellotge, l'edifici on hi havia hagut les oficines d'aquella fàbrica de galvanitzats.

Aquest és un dels molts exemples que Òmnium Cultural destaca per explicar el seu projecte Lluites compartides. Es tracta d'una ambiciosa campanya per reivindicar la feinada de milers de ciutadans de casa nostra en favor del bé comú i les lluites de tanta gent, des de diferents vessants ideològics, sense les quals seria impossible entendre la Catalunya d'avui: des dels veïns que s'hi van implicar –i s'hi continuen implicant– per tenir un barri o un poble millor, fins als activistes que van posar les urnes a centenars de localitats catalanes per fer les consultes populars per a la independència. I, entremig, la lluita per l'habitatge, per la llengua i la cultura catalanes, pels drets de les dones, contra el militarisme i per unes condicions de treball dignes. Totes són lluites diverses, que han ajudat a construir el nostre imaginari col·lectiu.

Aquesta és una campanya de llarg recorregut que té, sobretot, dues grans virtuts: el foment de l'autoestima i la transversalitat. La primera, perquè reivindica nombrosos exemples de lluites que semblaven perdudes i que van acabar provocant canvis importants en el seu entorn i, de retruc, també van provocar canvis en la consciència de tanta i tanta gent. La segona perquè la campanya dóna protagonisme a persones de les més diverses tendències i idees. Això ho podreu comprovar tots aquells que el proper 5 novembre assistiu al Fòrum de les Lluites Compartides que tindrà lloc a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Jo no hi faltaré!