Més productius, més feliços

A gairebé tot Europa, l'horari laboral és de les nou del matí a les cinc de la tarda, parant una hora per dinar. A Catalunya, en canvi, les aturades per dinar de la majoria dels treballadors són de dues hores, fet que suposa allargar la jornada fins a les set o les vuit del vespre. Els catalans i catalanes, segons l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), treballem una mitjana de 277 hores més que els alemanys, i també passem més hores a la feina que la mitjana dels països nòrdics i Àustria. La productivitat, tot i treballar més hores i allargar més la jornada, no és superior que en cap d'aquests països.

Ens cal un replantejament del sistema i apostar per la reforma horària. Conciliar la vida laboral amb la vida familiar i personal, així com incrementar el rendiment laboral i la productivitat de les empreses, són alguns dels objectius que persegueix una plataforma de la societat civil, la Iniciativa per a la Reforma Horària, per reconvertir el sistema que se segueix a Catalunya i acostar-lo a
la realitat europea.

Aquesta setmana, precisament, celebrem la Setmana dels Horaris, amb l'objectiu de fer pedagogia a la ciutadania sobre la reforma horària i els beneficis que pot suposar aplicar-la. Ser més productius i més feliços. Aquest és l'objectiu.

Diversos estudis realitzats asseguren que implantar la jornada continuada, com ja fan moltes empreses exclusivament a l'estiu, redueix l'estrès, estimula l'optimització del temps, augmenta la productivitat un 6% de mitjana, ensenya a treballadors i treballadores a planificar i augmenta la motivació i la felicitat. A més, està comprovat que també es redueix el nombre d'accidents laborals. Les empreses que faciliten la conciliació laboral i familiar són un 19% més productives que les empreses que la dificulten.

Un dels factors que ajudarien
a rendir millor és la flexibilitat per organitzar-se el propi horari. En moltes empreses, no és necessari que tothom arribi a la mateixa hora i que marxi a la mateixa hora. Una bona organització i una bona planificació ho poden fer realment possible.

Les dones són les més perjudicades per l'ús del temps actual, i a Catalunya han estat i són pioneres a implantar polítiques de reforma horària. Per això, també és cabdal adoptar una visió femenina en les estructures de poder –direccions empresarials i polítiques– per facilitar la conciliació familiar i laboral.

Per tal que la reforma horària sigui una realitat a les empreses, en les negociacions dels convenis col·lectius s'haurien d'incloure clàusules específiques sobre una racionalització més àmplia del temps de feina. Hi ha d'haver una flexibilitat laboral pactada en què la classe treballadora s'adapti a les necessitats de la producció i en què l'empresa ofereixi alhora flexibilitat als empleats per qüestions personals.

Una de les empreses que formen part de la prova pilot, amb el suport de la plataforma de la societat civil Iniciativa per a la Reforma Horària, és la Fundació Joia, que es dedica a l'atenció de persones amb problemes de salut mental. Ha adaptat els horaris i aplica la flexibilitat laboral. Els treballadors tenen la possibilitat d'aplicar la flexibilitat horària en l'entrada i/o la sortida. Destinen menys temps per dinar i pleguen més aviat a la tarda. Així mateix, han convertit en hores la distribució dels dies d'assumptes personals. Això també és responsabilitat social a l'empresa.

Des de l'administració, hem de ser els primers a donar exemple,
i n'estem donant. Des del mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, seguim la directriu de no convocar actes públics a partir de les set del vespre i procurem no fixar reunions d'equip a la tarda.

El govern català té competències per incidir en àmbits que poden propiciar el canvi global de les rutines socials; ara bé, no tindrem plenes competències fins que no siguem un estat. No disposem, per exemple, de competències en àmbit laboral, tampoc podem regular els horaris de les televisions estatals i, per acabar-ho de complicar, la llei catalana d'horaris comercials ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Necessitem un estat per tenir plenes competències i decidir sobre la reforma horària total.

Ens falta fer molta pedagogia encara. Cal un canvi de model i un canvi de mentalitat de la societat per aplicar la reforma horària. El canvi d'horaris de les empreses ha d'anar lligat a moltes altres modificacions. És necessari incidir no només en l'àmbit laboral, sinó també en el comerç i el consum, en la comunitat educativa i en l'oci i l'entreteniment.

Aquests canvis d'hàbits i aquesta adaptació a un model horari europeu de ben segur que ens ajudaran a ser més feliços.