Ara, sí?

L'escàndol majúscul obert amb l'operació Pretòria ha fet que el govern i els partits s'hagin activat. El cas esquitxa de ple les dues grans formacions del país, que veuen com representants tan significats com ara l'alcalde de Sant Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i el seu regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, i els històrics Macià Alavedra i Lluís Prenafeta –tots ells suspesos temporalment de militància mentre no hi ha sentència en ferm– comparteixen empresonament a Soto del Real. I això sempre fa molt mal, però a un any de les properes eleccions catalanes, potser encara més. Ara, les forces s'han conjurat per endurir els seus reglaments i normes internes i es multipliquen les iniciatives en favor d'allò que els republicans van batejar com «mans netes». CDC prepara un codi ètic en pro de la transparència dels seus càrrecs, Esquerra proposa limitar la despesa de les campanyes electorals, ICV parla d'un decàleg de bones pràctiques; el PP, d'endurir el Codi Penal...

Ara, que s'ha obert una sospita generalitzada, ara sí, correm-hi tots! També el govern català, que ja ha anunciat que donarà més poder a la Sindicatura de Comptes, òrgan que, per cert, ja va emetre una alerta –alguns diuen que no es podia sospitar el que hi havia darrere– sobre la situació del Palau de la Música. El problema és que aquí comprem els paraigües quan la tempesta ja ha caigut. L'ens fiscalitzador encapçalat per Joan Colom està pendent que es reformi la llei que el regula des del primer tripartit. Ja en el pacte catalanista i d'esquerres, es prometia que es renovaria el seu funcionament, i res de res. En aquesta legislatura, el conseller d'Economia, Antoni Castells, reconeixia, recentment, que hi havia hagut alguns contactes però no sabia dir per quan la nova llei. I ara fonts del govern s'apressaven a deixar clar que la reforma estarà abans que acabi aquest any perquè es pugui aprovar al Parlament en aquesta legislatura, que acaba la tardor de l'any vinent.

Una cosa més o menys semblant passa amb l'Oficina Antifrau. El camí per a la seva creació ha estat llarg –promesa del primer tripartit– i tortuós, amb l'elecció del seu director, David Martínez Madero, inclosa. Recentment, va entregar les normes de funcionament de l'ens al president del Parlament. Ara només cal que s'aprovin i comenci a treballar. Com també cal que es reformi la llei de la Sindicatura de Comptes. Serà bo endurir els codis dels partits i fer noves propostes en favor de la transparència, però sobretot serà bo que s'aprofitin al màxim els instruments que ja tenim al nostre abast. Ara, sí?