Tenim un somni

Com va sent habitual en els darrers anys, demà tornarà a ser una diada important on ens tornaran/tornarem a comptar. Cal seguir mantenint l'impuls, sens dubte, però tal com diu l'eslògan d'enguany, ara cal estar-hi a punt. A punt i decidits per fer, tots plegats, el pas decisiu. I, per això, perquè ho tenim a tocar, resulta convenient explicitar els somnis que ens empenyen, a cadascun de nosaltres, vers l'objectiu final i, així, recordar-nos per què ho volem fer i, consegüentment, què volem ser.

En educació, de motius no en falten. És increïble que avançat el segle XXI, i en el marc europeu, encara calgui que centenars de milers de persones hagin de sortir al carrer cada any per reclamar la plena sobirania per autogovernar-se i per decidir, per exemple, el sistema educatiu que volen tenir i les lleis pròpies que protegeixin la llengua i la cultura del país, també a l'ensenyament. I això, per no haver de romandre, com ara, a mercè d'una Lomce o de qualsevol pacte polític que, periòdicament i sense tenir en compte l'opció majoritària del país, amenaci amb soscavar el model de convivència lingüística dels centres construït amb l'esforç, la tenacitat i la generositat de tota la comunitat educativa.

Ens toca sortir cada any per reclamar un somni. Sí, nosaltres tenim un somni: anhelem que els nostres fills puguin rebre una educació rigorosa, útil, estimulant. I que ho facin en escoles de qualitat, que practiquen mètodes renovadors que les converteixen en referents arreu i que, més important, fidelitzen l'alumnat a base de qualitat, estímul i acompanyament, evitant que cap noi o noia abandoni o fracassi. Somniem un sistema educatiu que no defugi gestionar la diversitat i que, per això, no tingui ànsies homogeneïtzadores. Ben al contrari, el volem obert, flexible, dinàmic, respectuós amb les iniciatives i els projectes diversos. En el somni li demanem que vetlli per l'equitat del sistema, que promogui les oportunitats màximes d'aprenentatge per a tothom, que eviti les segregacions i que tingui una cura especial amb aquells que més necessitat tenen de rebre ajut, suport i orientació educativa de forma continuada.

Hi ha qui diu que està cansat. A aquests els hem de dir que pensin que, quan ho haurem aconseguit, quan ja no faci falta somniar, tots –ells també– ens preguntarem com hem pogut estar tants anys sota els designis, les lleis, les amenaces i els menyspreus d'un estat hostil. Però aquest somni, legítim per a qualsevol poble del món, en el nostre cas només l'assolirem si mantenim viva la constància, si sabem explicar el noble objectiu que el justifica. Si encertem a fer això bé, tothom el podrà reconèixer com una gran oportunitat per millorar el futur dels seus fills.