Roglan i l'activista Colau

Llegit el darrer llibre del doctor en periodisme Joaquim Roglan, hom s'adona que és la persona adequada per publicar la crònica sentimental de la Barcelona d'Ada Colau. El llibre es diu: Excelentísima activista (Península). Roglan gaudeix de dues bones condicions: coneix la ciutat de Barcelona com casa seva i no està “intoxicat” políticament. La seva activitat principal no ha estat mai la informació política. El llibre passaria amb nota les classes que Roglan com a professor de periodistes fa als alumnes de la Ramon Llull. El consell que transmet és que en primer lloc han d'explicar els fets i llavors opinar. Fet que s'agraeix perquè sovint preval l'opinió per damunt dels fets.

Colau no és un personatge nou a l'esfera política i mediàtica. Fa anys que té qui l'escriu i el màxim interès del llibre és que algú escrigui sobre el personatge sense estar contaminat ni pels contraris ni pels favorables a la simbologia de l'alcaldessa. Roglan explica els fets que porten Ada Colau a ser una activista. Ell creu que “de luxe”. Diu que “la constant presència mediàtica de Colau és una operació d'imatge i de laboratori de manual i de tècniques de propaganda molt antigues utilitzades en etapes i països molt poc democràtics”. Una crítica agra i dura que s'aguanta amb fets com ara que Ada Colau pertany a la generació més privilegiada des de la transició. No va ser “mileurista.” Malgrat que Colau explica que tenia treballs precaris quan va estudiar durant l'etapa de plena ocupació, Roglan apunta que va ser perquè no tenia interès per una ocupació estable o que el seu currículum no s'ajustava a les seves pretensions. I critica que va viure com una privilegiada a la seva ONG i va viatjar per països on els desnonats no poden... Roglan creu que només Colau sap on va. Creu que té ambició i això no és dolent, però li critica que activistes com ella hagin abandonat el carrer per entrar a les institucions i que hagin deixat el carrer més desorientat i desordenat que mai. Roglan destaca uns fets de la vida de Colau que desmitifiquen una alcaldessa emergent. L'autor creu que “torres més altes han caigut”...