El senyor de la glacera

El genial comte francès Henry Russell, que avui dóna nom a un pic a la Maladeta, va ser un dels primers grans exploradors del Pirineu. D'ell es diu, per exemple, que va inventar el sac de dormir o impulsar els primers refugis. Després de voltar mig món, va fer de la muntanya una forma de vida, sobretot el Vinhamala, la nineta dels seus ulls. Allà, sobre la imponent glacera d'Ossoue, hi va llogar unes 200 hectàrees (concedides per 99 anys) i hi va fer foradar fins a set coves per fer estades, tres d'elles a la base, quan va veure que el gel engolia les inicials de dalt. Estem parlant dels anys 80 del segle XIX. 130 anys més tard, la glacera s'ha rebaixat tant que cal escalar uns quants metres per arribar a les cavitats superiors, ara suspeses en la roca. I és que la massa de gel, la més septentrional d'Europa amb la de l'Aneto, s'ha reduït de 110 hectàrees a poc més de 40. I es calcula que entre el 2050 i el 2070 hauran desaparegut del tot...

Dissabte passat, abans de la calorada d'aquests dies, la Xina i els Estats Units van ratificar l'acord de París per reduir en 10 o 15 anys les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les causants de l'escalfament. Un acord històric més, i en són ja uns quants des de Kyoto el 1992. Però les glaceres del Pirineu segueixen fonent-se, i difícilment ja se salvaran. Es diu que l'excèntric Russell muntava glamuroses festes i banquets ben regats a les coves amb altres aristòcrates. Si aixequés el cap, avui potser hi convidaria Obama, Jinping, Putin i companyia per, entre Chartreuse i copa de cava, explicar-los in situ els efectes ruïnosos de certes polítiques al segle XX. I els diria que s'afanyin i no maregin més la perdiu. Això si, en un atac de rauxa, no els hagués fet rodolar abans glacera (el que en queda) avall...