Floretes d'estiu

És ben normal que en un estiu sec
i calorós, les flors i floretes dels nostres camps i jardins estiguin una mica pansides. Algunes fins i tot s'han assecat tot just despuntar.
Altres no han pogut ni sortir de terra. Aquí tenim algunes d'aquestes floretes.

1.- La Pilar Rahola, la seva paella i es seus convidats. Absolutament res a dir. Tothom convida a casa seva
qui vol. Però resulta que la senyora Rahola penja a les xarxes la foto de família amb el president Puigdemont tocant la guitarra. Allò sorprenent, però, és que el senyor Cuní li dediqui mitja hora en el seu programa perquè pugui explicar-se i mostrar-se totalment perplexa pel ressò que ha tingut i els comentaris, la majoria negatius. Tot plegat, una connexió per potenciar l'ego tant del senyor Cuní com
de la senyora Rahola. Absolutament patètic.

2.- Fracàs total de la investidura de Rajoy. Quin ridícul. Cap proposta engrescadora, ni cap oferiment seriós per aconseguir la majoria de diputats per ser investit president del govern espanyol. És indignant que l'únic tema en què tots els partits espanyolistes estan d'acord és la unitat indissoluble d'Espanya. I per tant, res de negociar amb els independentistes catalans i bascos. Els que tenen la corrupció fins al coll, parlant de responsabilitat, servei als ciutadans, diàleg... Quin despropòsit. Quin desvergonyiment. Quin cinisme. És gratificant, però, veure la cara de Rajoy i els seus davant les paraules de Tardà, Homs i Rufián.

3.- Uns dels grans acords entre el PP i Ciudadanos és la implantació del trilingüisme a tot l'Estat, i especialment a Catalunya. Per fi Ciudadanos ha aconseguit el seu gran i quasi únic objectiu: fer desaparèixer la immersió lingüística a Catalunya. Sort que aquesta floreta (més aviat un card) no va poder ni néixer.

4.- En Rabell i en Coscubiela, de CSQEP, afirmen de manera categòrica que ells no aniran a la manifestació de l'11-S convocada per l'ANC i Òmnium perquè se'n senten exclosos. No deu ser que són ells els que se n'autoexclouen? Encara sort que el líder de Podemos a Catalunya i també seu, ha manifestat que els quatre diputats de la formació de Rabell que són de Podemos sí que hi seran presents. Aquesta decisió d'Albano Dante sí que és una bona floreta que els Rabell de torn s'hauran d'empassar.

5.- També és una bona floreta que neix en un camp ple de moltes herbes, que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assisteixi a la manifestació de l'11-S. Diu en una entrevista: “El
sobiranisme és un món plural, majoritari a Catalunya, i del qual jo formo part.” Que no sigui només una flor, perquè com diu la dita, “una flor no
fa estiu”.

6.- Una floreta que ja és una bona mata que despunta poncelles és la decisió de la CUP de votar afirmativament la moció de confiança del president Puigdemont. Aquesta vegada no serà necessari convocar assemblees per decidir-ho.

7.- No és només una flor, és tot un jardí florit escampat per tot el país.
Això va ser l'Onze de Setembre, malgrat el que diguin els profetes de calamitats i desastres, que també tenim a casa nostra. A Salt hi vam tenir el president Puigdemont. Endavant,
president!