Itinerari medieval

A peus de la serralada marítima, a llevant i ponent del Barcelonès Nord, es mantenen dues referències monàstiques medievals que foren història cultural del país. La cartoixa de Montalegre i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra acolliren les comunitats de germans cartoixans i monjos jerònims i consolidaren la importància expressada en una llarga crònica, que ara compleix sis centenes.

Fa un any la Cartoixa complí el sisè centenari de la fundació i encara funciona com a tal, amb una comunitat petita però activa que fa del silenci i la pregària forma de vida reglada. Sis-cents anys són molts i el carisma cartoixà, moltes vegades incomprès, manté la màxima de “mai no reformada perquè mai no ha estat deformada”.

I aquest octubre Sant Jeroni complirà els sis segles, tot i que l'orde jerònim l'abandonà el 1835. Més, la crònica de l'influent monestir és suficient per alimentar el record passat i la pervivència cultural i espiritual que fou i és. Visitar la Murtra és amarar-se d'aquesta història i veure les pedres que en donen testimoni.

Joan II d'Aragó pernoctà en cinc ocasions a la Murtra i en fou un gran protector, igual que hi efectuà tres llargues estades Ferran II i al seva muller Isabel, que, diu la tradició, hi reberen l'almirall Cristòfol Colom el 1493, després de la descoberta del Nou Món. Al segon viatge colombí l'acompanyà fra Ramon Pané, frare del monestir que esdevingué primer missioner a les Amèriques. També hi féu estrada en tres ocasions l'emperador Carles i a les dependències monàstiques rebé els seus almiralls per organitzar la campanya de Tunis. També Felip II hi sojornà en dues ocasions. El prestigi guanyat pel monestir el convertí en referent, desenvolupant amb encert les virtuts espirituals i el poder temporal i atresorant possessions i influència amb el més pur estil feudal. La puixança s'estroncà a inicis del segle XIX, afectada per la guerra napoleònica i les expropiacions en el trienni liberal. Amb una comunitat minvada afronta els darrers anys de vida monàstica, quan les Bullangues, el 1835, feren dispersar la comunitat i vint-i-quatre hores després un escamot incendià les dependències monacals, finint l'estada jerònima al lloc, i l'indret fou subhastat i adquirit per famílies acomodades.

Passats els pitjors temps de deteriorament, a partir dels anys cinquanta del segle XX s'iniciaren processos de sensibilització del bé cultural que s'anava perdent, i en diferents etapes i molts esforços Sant Jeroni tornà a entrar al catàleg de monuments a protegir. Els “Amics” i una comunitat negociaren una residència, la recuperació de vida eclesial i l'ordenació d'una gran biblioteca. Avui Sant Jeroni es consolida i creix, segur que hi ha molta feina a fer, però també segur que no es perdrà. Sis-cents anys l'avalen.