Opinió

opinió

No a l'especulació, sí a noves idees

El proper dissabte 24 de setembre la ciutadania de Salt està convocada per triar un sí o un no a transformar un sector sense edificar –equivalent a uns cent camps de futbol– que es situa enfront del nucli urbà.

El sí proposa transformar el sòl en un macrocomplex industrial i comercial, reduint al mínim els habitatges exigibles per llei, on IKEA en seria el referent. El no proposa, en canvi, revisar el pla general i reflexionar sobre la idoneïtat d'aquesta proposta.

La consulta parteix de la ineficàcia d'un pla general previ (aprovat l'any 2002), concebut en un context d'eufòria immobiliària, que supedita el seu èxit a una economia enlluernada per una bonança que ha resultat ser una il·lusió i, segons com, un engany públic. En temps de crisi, s'han impulsat modificacions puntuals, estimulant una flexibilització d'usos terciaris, comercials i industrials però, lluny de millorar la situació, han ampliat la incertesa urbana a Salt. Tècnica i legalment, el pla està obsolet. Han passat més de vuit anys i no s'ha desenvolupat. És més, d'acord amb les normes urbanístiques (Art. 9.2.d), si l'evolució social ho justifica és viable refer-lo i destinar el sector a espais lliures més grans.

Tanmateix, l'any 2016 es proposa implantar grans equipaments comercials (com IKEA) i indústria enfront el teixit residencial. Per què? Oficialment es justifica per dinamitzar l'economia, però fent-ho s'amaga i es nega el fet que s'atrau la inversió d'un mercat mundial que explota el sòl i les persones al marge del control social. És a dir, s'atrau un capital que, en nom del baix cost dels productes que ofereix, explota irracionalment els recursos i les persones amb finalitats lucratives, amb un cost energètic absurd, que només es sustenta amb unes desigualtats que són la causa i l'efecte de la misèria política i econòmica que caracteritza la globalització econòmica. Les conseqüències al mercat laboral són evidents. La mà d'obra és barata i s'explota, essencialment, allà on s'extreu la matèria prima i es manufactura el producte, és a dir, en altres estats amb drets i valors devaluats. Per tant, lluny de generar feina, el que ocasiona és el desmantellament de les estructures econòmiques locals i aboca la societat a competir entre si.

D'acord amb aquest plantejament, l'opció del sí representa donar via lliure a una planificació dirigida per l'economia política, idònia per a l'especulació financera. És a dir, defensa oferir el sòl de Salt a un mercadeig perquè polítics, empresaris i financers negociïn lliurement.

En canvi, l'opció del no permet concebre el desmantellament del model urbà planificat (en sòl urbanitzable) i definir un final –qualitatiu– per a l'àmbit sud de Salt. Per aquest motiu cal deixar espai a la creativitat. Com? Doncs fent un concurs d'idees per al sector sud obert als creatius del món, orientat a la millora de la qualitat de vida dels habitants de Salt. És una eina que permet, pensant en el futur, imaginar un Salt alternatiu on, necessàriament, s'han de reduir els drets d'edificació i donar espai públic, lliure, pel gaudi social. Legalment, el pla general està exhaurit i, fins i tot, és possible planificar un gran parc metropolità a la conurbació urbana gironina. Fent-ho, es crea més valor a tot Salt, i tothom hi surt guanyant (no només uns pocs).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.