Incendis

Penso que les banderes foren fetes per ser cremades i no són res més que un tros de tela, tot i que les omplin de múltiples significacions. No sóc piròman i mai no n'he cremat cap, però entenc el rebuig que poden activar, de la mateixa manera que accepto les probables adhesions, sempre que no se sacralitzin més del compte. I, quan parlo de banderes, les incloc totes, siguin de dues o quatre barres i portin un o cinquanta estels.

Tot té el significat que li donem i fins les fotos o les còpies d'alguns decrets van carregats de components emocionals, i aleshores no és gens estrany que desvetllin les emocions més diverses. Es pot ser monàrquic o republicà, faltaria més, i fins es pot ser moltes altres coses. Per això, rebutjar signes antagònics és normal, quan són imposats i no accepten dissidències. És normal, doncs, cremar festivament símbols imposats que semblen poc propers al que entenem per principis democràtics i, també, comprendre que n'hi ha que no tenen cap més manera de manifestar el rebuig que fent ús del foc purificador.

Podria afirmar que, al meu entendre, acceptar la crema de símbols és el termòmetre que indica la bona salut democràtica d'una societat on tothom pot expressar, sense violència, les pròpies fílies i fòbies. Ara bé, això posa nerviosa molta gent, sobretot els defensors de l'ordre establert, i és una realitat amb què cal conviure.

Amb tot, i tenint en compte tot el que està passant, no deixa de sorprendre que alguns muntin un gran enrenou, i fins denúncies a fiscalia, per una fotografia cremada i que no s'escandalitzin per la corrupció generalitzada d'una determinada classe política. Segur, els incendis tenen molts piròmans de guant blanc (o blau).