BCN ‘insostenible'

Ada Colau podrà transformar ecològicament Barcelona? El temps ho dirà però de moment hi ha dinàmiques continuistes que ens fan dubtar de la seva capacitat per governar l'entorn. La constatació més evident és el full de ruta que ens ha presentat per liderar el que el seu equip tècnic anomena “la transició cap a la sobirania energètica de la ciutat”. Em pregunto com serà possible fer aquesta transició amb els mateixos lobbies que ens han “colonitzat”. Analitzem les propostes:

1.- Augmentar la generació energètica renovable. La realitat és que l'ordenança solar pels nous edificis, aprovada el 1999, segueix estancada gràcies al lobby que formen Gas Natural Fenosa i Endesa.

2.- Menys consum de combustible fòssil. La lamentable situació és que el consum d'aquest combustible ha augmentat exponencialment amb el boom turístic, com la contaminació de diòxid de nitrogen i el nombre de partícules fines i ultrafines altament cancerígenes, amb llindars que superen la normativa europea.

3.- Fer un ús racional de l'energia. El model turístic ho dificulta. Prop de cinc milions de turistes van ser transportats a Barcelona durant el passat juliol i van provocar un consum d'aigua, producció de residus i emissions contaminants per sobre de la “capacitat de càrrega” del territori.

4.- Democratitzar l'energia i recuperar la idea de servei públic. Se'ns proposa la creació d'una empresa municipal de comercialització d'electricitat, quan a l'Estat existeixen més de 300 empreses que ho fan i algunes, com la cooperativa Som Energia, garanteixen que l'electricitat que es compra al mercat majorista i es ven al mercat minoritari té origen renovable.

Colau no vol, o no pot, enfrontar-se amb el veritable problema: el monopoli de les elèctriques en la distribució. D'aquesta manera Barcelona seguirà contribuint a incrementar la importació de gas natural, recurs que durant el seu cicle provoca efecte hivernacle. En lloc d'una comercialitzadora d'electricitat, el govern de Colau podria reclamar, per exemple, la titularitat pública de la xarxa d'enllumenament i utilitzar-la per absorbir els excedents de captació solar fotovoltaica, alimentant els edificis municipals amb aquesta font d'energia neta. Hauria de ser una xarxa gestionada en concessió per una entitat que no tingués res a veure ni amb la generació ni amb la comercialització. Així es facilitaria el camí cap a l'objectiu: 100% renovables.

El turisme és avui un dels més grans impediments per començar la revolució energètica a la ciutat. Aquesta massificació ha esdevingut el gran negoci de les companyies aèries “low cost”, les elèctriques i el consorci hoteler, però afecta greument el medi ambient global i la qualitat de vida dels habitants de Ciutat Vella, l'Eixample i darrerament Gràcia i Sant Martí.