Adéu a l'estiu

La meitat de les botigues tanquen i allà on hi havia banyadors i biquinis només hi queden uns rètols ronyosos de les darreres rebaixes. Les terrasses, fins fa pocs dies plenes a vessar, queden mig buides i tothom qui busca un seient per prendre-hi alguna cosa pot escollir la taula amb la millor vista sobre la platja o el mar. Els problemes per trobar aparcament, encara que sigui pagant, queden en l'oblit d'aquelles tres o quatre setmanes on un pàrquing buit durava entre cinc i deu segons a trobar un nou candidat per ocupar la plaça. La mateixa platja on fa deu dies encara costava saber on podies plantar la tovallola queda ara mig buida i, fins i tot, la sorra sembla perdre la lluentor d'un parell de diumenges enrere. Els veïns del municipi es retroben. Massa feina durant els darrers dos mesos i mig els ha impedit pràcticament dirigir-se cap paraula, però ara poden aturar-se i xerrar. Un admet que ja tenia ganes que s'acabés l'allau de turistes per reprendre la tranquil·litat del dia a dia. L'altre se'l mira pensarós, a ell ja li aniria bé tenir una feinada durant tot l'any i no patir ara per quadrar els números a final de mes. Alguns bars opten per buidar els dipòsits d'orxata i dels granissats, però mantenen la carta de gelats per si a algun despistat encara n'hi vénen de gust o si un cap de setmana el temps reprèn una calor inusual per l'època i poden acabar els gelats que queden a la nevera. Els més joves lamenten la marxa d'aquell noi o noia de ciutat que els ha fet bategar el cor amb força durant tot l'estiu. L'àvia mira entristida a fora per la finestra i pensa que falta pràcticament un any per tornar a tenir els néts durant dies sencers. Admet que cansen, però també que la rejoveneixen encara que sigui per unes hores. Una família recull les coses de l'apartament. Les embolcalla i les endreça al seu lloc. Saben que ara ja no tornaran fins vés a saber quin cap de setmana. Potser quan torni la calor, potser faran una escapada per Nadal. La tramuntana segueix bufant. És com si volgués acabar fent fora tots aquells que no li són propis, que només trepitgen la terra quan la calor es fa més insuportable. Els carrers mig buits i les botigues mig tancades. És l'estampa d'un poble en concret de l'Alt Empordà, però podria ser la imatge de qualsevol poble arribats a aquestes dates, quan les temperatures baixen i l'estiu té els dies comptats.