LA GALERIA
Una Temporada cada vegada més Alta
El 1992, l'any dels fastos olímpics, naixia humilment a Girona el festival de teatre Temporada Alta, que, per tant, celebra el quart de segle programant un grapat de bons espectacles de teatre, dansa, circ, música i cinema. No hi ha celebracions de cara a la galeria, només una oferta d'un centenar d'espectacles que es podran veure durant dos mesos llargs a nou municipis, tot i mantenir el gruix del programa entre Girona i Salt, on va començar tot. No recordo quina obra vaig veure el primer any, però del segon tinc present Juan Echanove fent literalment de porc, i fins avui hi he anat descobrint tota mena de treballs. El festival ha portat noms com les mítiques Hanna Schygulla i Isabelle Huppert, o els grans Toni Servillo, quan havia vampiritzat Giulio Andreotti a Il divo, o Jean-Louis Trintignant, que va protagonitzar un monòleg a Salt poc després de la dramàtica mort de la seva filla. Temporada Alta ens ha mostrat els millors directors de teatre europeu. Només aquest any podrem veure obres dirigides per Peter Brook, que té 91 anys, Thomas Ostermeier, Oskaras Korsunovas, Alain Platel o el polac Krystian Lupa, l'actual número u, que en aquesta ocasió dirigirà tres veterans actors catalans: Marta Angelats, Mercè Arànega i Pep Cruz. Menció especial mereix Guy Cassiers, que dirigeix Les benignes, la celebrada novel·la de Jonathan Littell, un escriptor francoamericà que resideix a Barcelona, i que és una coproducció del festival. Un dels mèrits dels promotors és haver sabut anar obrint les portes als diferents gèneres artístics (es podran veure pel·lícules d'Isaki Lacuesta i Isa Campo, Agustí Villaronga –un homenatge a la Rosa Novell–, Albert Serra, Lluís Galter, Christophe Farnarier o Llàtzer Garcia, tots ells vinculats a les comarques gironines, llevat del mallorquí Villaronga). És molt recomanable el vídeo de presentació del festival The Pleasure Island (L'illa del plaer), dedicat a tots els que pensen que la cultura no és només entreteniment. A més de l'aposta per un treball social i educatiu, una altra línia artística que s'ha anat potenciant és la connexió iberoamericana, sobretot amb el teatre argentí, però també el brasiler i el mexicà. Del total d'espectacles, 61 són d'autoria catalana i 30 d'internacionals, que procedeixen de 18 països diferents.