Deures d'estiu (I)

L'estiueig, quan s'allargassa fins deixar el món fora del rellotge i del calendari, es converteix en una col·lecció de coses viscudes, notes en el quadern imaginari d'apunts, idees d'articles que, en alguns casos, moren irremeiablement al fons del calaix, com molles de pa ressecades i, en d'altres, es remouen inquietes fins a veure la llum.

Mereix tinta de diari, per exemple, l'exposició que fins al 2 d'octubre penja de les parets del Museu de l'Exili, a la Jonquera, amb els dibuixos que Álvaro d'Orriols va fer per il·lustrar el seu relat Les fogueres del Pertús, on narra el penós periple que va viure amb la família el gener de 1939 per escapar de Barcelona i guanyar la frontera.

Val molt la pena visitar la mostra, però per a tots aquells que els sigui impossible anar a la Jonquera queda l'opció de buscar el llibre editat per Gorb Edicions, amb el relat que D'Orriols va escriure servint-se de les notes que ell mateix va prendre l'any 1939 i els corresponents dibuixos. És un document colpidor que glaça l'ànima a cada pàgina i que transporta el lector al patiment que centenars de milers de persones van viure aquell gèlid hivern fugint de l'urpa de l'exèrcit feixista.

El nom D'Orriols o el del pintor Franch-Clapers –les obres del qual amb escenes dels camps de concentració del Rosselló també s'exposen al Museu de l'Exili– són encara avui, i per a vergonya col·lectiva, desconeguts pel gran públic. L'obra que han deixat un i altre retratant la tragèdia de l'exili són el testimoni net del profund dolor d'un poble humiliat. Cal no oblidar, cal honorar aquests homes i els milers d'exiliats de la guerra, cal visitar el museu de la Jonquera com a deure inexcusable d'aquesta tardor que ara comença.