Xocolata
Setmana clau
Demà els ciutadans d'Euskadi i Galícia acudiran a les urnes. Amb una mica de sort, la fi d'ambdues campanyes electorals ens estalviaran més episodis com el d'un candidat gallec comparan el moviment independentista amb el terrorisme o el d'un candidat basc declarant tot cofoi que això de la independència és una cosa del passat, mentre seu còmodament sobre uns furs d'origen medieval que asseguren la sobirania fiscal dels seus territoris. A partir de dilluns, Espanya tornarà a centrar-se a evitar (o no) unes terceres eleccions. I aquí és quan Catalunya tornarà a ser l'ase dels cops. D'una banda, la línia vermella del referèndum fa impossible alguna de les aritmètiques per formar un govern alternatiu al del PP. De l'altra, ja se sap que carregar contra Catalunya dóna vots a Espanya, de dreta a esquerra. Mentrestant, aquí a casa, la qüestió de confiança a què se sotmetrà el president Puigdemont servirà per clarificar —esperem que de forma definitiva— quin camí transitarem en aquesta recta final cap a la república catalana i amb qui comptarem per fer-ho. El que es farà aquesta setmana vinent al Parlament ha de ser un reset, per esvair els dubtes sobre un procés que només pot acabar amb el naixement de la República Catalana. Durant els mesos que vindran, tota la resta és accessòria i ha de ser instrumental per a l'objectiu final. Esperem que els 72 diputats ho tinguin clar