Servitud laboral

El sindicat UGT ha fet públic aquesta setmana un estudi demolidor sobre el panorama laboral dels joves de les comarques gironines que posa de manifest que més de la meitat dels contractes firmats pels que tenen entre 19 i 29 anys han tingut una durada d'un mes a tot estirar. No és una situació desconeguda però quan es veuen les xifres com les que ha publicat aquest diari, fa feredat. Una dada: des d'abans de la crisi s'ha multiplicat per deu el nombre de contractes que tenen una durada de menys d'una setmana. Així que ens trobem que els contractes són cada vegada més curts –de dies o fins i tot hores–, els sous, molt més baixos –tot i que han pujat els més alts–, i les jornades laborals, molt més llargues. Sort que diuen que hem sortit de la crisi. Només cal mirar el nostre entorn més o menys proper per comprovar que la realitat és una altra, que la situació del mercat laboral és encara molt complicada i que la bretxa entre treballadors cada vegada s'assembla més a un esvoranc mentre continuen pujant el sous més alts i s'ensorren els més baixos. Ara moltes persones frisarien per ser mileuristes, aquell neologisme que va aparèixer fa uns anys per definir, amb menyspreu i to despectiu, els treballadors amb un salari al voltant dels 1.000 euros. Amb el pas dels anys i de la crisi, ser mileurista ha passat de ser una xacra a ser considerat un privilegi. S'ha dit per activa i per passiva que les coses han canviat, que ara el mercat laboral ha fet un gir de 180 graus i que ens hem d'oblidar de les feines per a tota la vida i, fins i tot, de poder viure amb una sola feina. Però d'aquí a la situació de submissió i servitud laboral que viuen els nostres joves, i també molts de no tan joves, hi ha un abisme. No és estrany que després no tinguin més remei que buscar una alternativa a milers de quilòmetres. El nombre de gironins residents a l'estranger s'ha disparat els últims anys. Per exemple a Alemanya, han augmentat un 400%. El mateix estudi de la UGT calcula que en el cas dels joves gironins, des del 2009 prop de 5.000 han marxat a l'estranger a buscar millors oportunitats laborals. Molts d'ells, segurament sobradament preparats. Ja ens podem anar omplint la boca que hem d'atraure talent. El primer que hem de fer és evitar que marxi. Tot i que amb el panorama laboral que tenim, potser ja hem fet tard per retenir-lo.